Hamburg és el paradigma de ciutat nòrdica, d’un ambient tot sovint ennuvolat, d’un plugim persistent alguns dies. Però dins de les cases, als cinemes, a l’òpera, als restaurants o a la universitat hi bull l’activitat, les reunions, les trobades, la feina. El fred és intens els dies de sol, recordo que tot sovint pensava, quan hi vivia, que el sol era un decorat, no sentia l’abraçada càlida que fa el sol a Catalunya, sinó que el veia allà dalt al cel, llunyà, i constatava que paradoxalment els dies de neu no eren tan freds com els de sol. Una qüestió que els meteoròlegs segur que ens podrien explicar. 

A partir dels anys cinquanta es va reconstruir intensament la ciutat, es va aixecar novament, i per això el campus de la Universitat d’Hamburg pot estar al centre de la ciutat, tot de grans edificis, amb els tres grans menjadors, les facultats d’economia i polítiques, de filologia i filosofia, de dret i d’història, de sociologia i de física... La facultat de filologia i humanitats, per exemple, és una torre de 12 pisos, la Philoturm, a cada pis hi ha dues ales, i en la majoria de pisos, cada ala és per a un departament. Aproximadament cada dos pisos hi ha una biblioteca, amb tot de llibres de l’especialitat, amb taules d’estudi i feina. 

Així, cada facultat té la seva biblioteca, i a més, a una bona del campus hi ha la biblioteca central. Aquesta última em sorprenia perquè tenia una cafeteria al seu interior, per poder fer-hi un cafè durant la pausa d’estudi i feina. Quan entraves a l’edifici, havies de deixar en uns casellers tot el que portaves, abrics i bufandes, guants, bosses i motxilles, llibretes, llibres i paraigües, etc. Tot allà dins, i després, lleuger com una ploma podies entrar dins de la biblioteca, equipat només amb el carnet, un portàtil i algun llibre. 

És curiós que la ciutat, que va ser reconstruïda fa poques dècades, té edificis que semblen antics, com si fossin de fa un o dos segles. I les façanes són de maó vermell fosc i marró fosc. Uns colors característics del nord d’Alemanya, també de Dinamarca i Holanda, per a als edificis.

Una de les vistes més maques de la ciutat és des del pont del llac Alster, des d’on es pot admirar la panoràmica del centre de la ciutat, és una vista privilegiada. A primer terme el llac petit, i al fons s’aixequen els edificis característics. I allà, ancorats al llac, hi ha uns vaixells-restaurant. És agradable entrar-hi i passar-hi una estona tot degustant un bon dinar o assaborint un cafè, mentre un està surant suaument damunt de l’aigua que, de fet, és a tocar de la mà, només caldria inclinar-nos una mica.

També, una altra bona idea és fer un tomb per la ciutat amb bicicleta. Tot és pla a la ciutat-land d’Hamburg, també als lands del costat, els d’Schleswig-Holstein i de Niedersachsen. És una zona molt plana on pràcticament no s’aixeca cap turonet. Amb bicicleta podem anar a voltar pel riu Elba, que travessa la ciutat i que es troba a una distància d’uns cent quilòmetres de la mar. Aquesta posició geogràfica no impedeix que Hamburg sigui, a la pràctica, com un port marítim i, fins i tot, un dels més importants d’Europa.

Tot i el fred i el vent que es poden sentir els dies més gèlids, val molt la pena navegar en vaixell pel riu i, si pot ser, col·locar-nos a la part de dalt i del davant de l’embarcació, per gaudir d’una vista ben esplèndida.

Des de fa pocs anys, la ciutat compta amb un nou edifici singular, que destaca per damunt dels altres, una ona gegant de vidre que alberga la Filharmònica d’Hamburg. L’edifici conté una enorme i moderna sala de concerts amb vistes a l’Elba, al port, a la ciutat i a l’emblemàtica Speicherstadt, que és la zona de magatzems portuaris d’estètica històrica. Per tota l’àrea hi ha canals i ponts, que arriben fins al llac Alster, al centre de la ciutat. Hi ha més canals i ponts que a Venècia, però passen desapercebuts, ja que si un circula per aquella àrea, no té la sensació que n’hi hagi tants. Per aquesta geografia urbana se la coneix, també, com la Venècia del nord.

Hamburg està ben al nord d’Alemanya, un lloc que és notícia actualment, on esperem que hi floreixi aviat la primavera.