Ja fa més de mig any que el nostre país té presos polítics engarjolats en presons de Madrid, i alguns més en un exili que per molt que alguns hagin volgut vendre com plaent, no n’hi ha cap, d’exili del món, tant volgut com no volgut, que sigui agradable.

Per altra banda, els nostres presos polítics, a part de la pena d’estar tancats, com si fossin uns assassins, o lladres o terroristes, tenen la pena afegida que estan molt lluny de casa, quan podrien patir la mateix pena en presons del nostre país; un país que, per cert, té la competència exclusiva en matèria penitenciària. A més a més, cal recordar que estan entre reixes, sense judici, en allò que se’n diu “presó provisional”, pel que pugui ser, i que tret d’algunes dictadures no s’aplica d’una manera tan bèstia en cap altre país del món.

I és que és clar que els responsables de portar la part penal tenen com un cert aire de revenja, com un cert to justicier, que algun dia s’estudiarà en molts dels fòrums i universitats de dret del món. I és que, amics lectors, cal recordar que amb referència a Espanya, amb referència a altres processos d’alliberament nacional que ha hagut de patir l’Estat, sempre s’ha afirmat per part dels polítics o monarques del Regne que “España óolo firma rendiciones” o allò de, “España, espada o cruz”.

Amb tot plegat, caldria buscar el concepte de la caritat humana per tal d’intentar fer tornar el tema penal a les vies del seny i la veritable justícia, però vistos els antecedents històrics dels poders de l’Estat espanyol, només hi ha ganes de revenja i escarment, i amb tot plegat, la caritat humana queda i quedarà ben lluny.