Els carrers del gòtic barceloní aixopluguen indrets especials. Si fa tot just quinze dies descobria una casa enjardinada entre els carrerons que s’aproximen a la Casa dels Canonges, a raó d’un debat-col·loqui historiogràfic, la setmana passada vaig fer una nova descoberta al nucli medieval de la ciutat. En aquesta ocasió, vaig endinsar-me pels carrers que neixen o desemboquen a la Rambla per un tema molt nostrat, el centenari del primer taller d’alabastre modern obert a Sarral.

Que a Barcelona es parli de la Conca sempre és una bona notícia. És dijous 26 d’abril i al carrer Banys Nous, 11, ben a prop del Gran Teatre del Liceu i del mercat de la Boqueria, a cavall entre l’església de Santa Maria del Pi i la de Sant Felip Neri, s’inaugura a dos quarts de vuit l’exposició “100 Alabastre Sarral” a la seu d’Artesania Catalunya. 

I cal dir que la resposta va ser massiva. Molts sarralencs que viuen a la capital catalana, però també curiosos i interessats en l’artesania, així com convilatans que es van desplaçar a la Ciutat Comtal per a l’ocasió, van poder gaudir d’una exposició que ens connectava amb aquell 1917 en el qual sota la iniciativa de Maurice Raud i Victor Arcangioli es va obrir el primer dels tallers moderns d’alabastre de Sarral, seguint el fil i l’herència dels tallers que el poble de la innovadora ermita dels Sants Metges tenia als segles XVII i XVIII.

Projectes com aquests són possibles gràcies a la combinació de dos elements, de fet, tres. En primer lloc, l’impuls individual d’aquells que estan convençuts que cal tirar endavant actes i commemoracions com les esmentades. En segon lloc, el suport institucional imprescindible (Ajuntament, Diputació, Generalitat). I tres, el caliu dels participants —en aquest cas dels joiers— i del públic. En definitiva, l’empenta d’un poble amb ganes de reivindicar-se. Com va destacar a la inauguració l’alcalde de Sarral, Josep Amill, és important donar suport als motors econòmics dels municipis i les comarques.

En aquest sentit cal felicitar especialment la bona feina del comissari del centenari, l’historiador de l’art Damià Amorós que, de fet, l’any 2013 ja va realçar la figura de José Nogué i el seu quadre de Tierra franciscana a partir de la vinculació del pintor d’influència italiana amb Santa Coloma de Queralt.

Així, aquell vespre, en ple gòtic, i amb una copa de cava quilòmetre zero, vam poder copsar les formes treballades d’un alabastre que ja és de pel·lícula. Rellotges, làmpades translúcides que suavitzen la llum elèctrica, taules decoratives especialment elegants, penjolls, arracades i collarets. A l’exposició podeu trobar-hi figures quotidianes que ofereixen un toc de distinció a les llars, amb la característica visual de l’alabastre, sempre singular, sempre diferent, ja que és impossible repetir exactament el mateix entramat de peça dues vegades. 

A més, al mateix Centre Artesanal us podeu deixar sorprendre per l’arquitecte de Lil·liput, unes maquetes realment molt ben treballades de Ramon Autet, d’Hostalets de Balenyà, el poble de l’enyorat periodista Carles Capdevila. Així, de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra hom pot passar als detalls arquitectònics osonencs de petit format amb unes miniatures de masies rurals que us faran despertar el somriure.

Tornant a l’alabastre, durant tot l’any Sarral ha viscut un bullici d’actes commemoratius, exposicions, concerts i conferències. L’acte de Barcelona té una significació especial i crec que seguint aquest fil no es descarta anar més enllà. D’aquí uns mesos ho sabrem. En tot cas, i a l’espera de possibles novetats, si en les properes setmanes heu de ser per Barcelona, a més d’apropar-vos a la plaça de Sant Jaume, per fer un homenatge personal a aquells que no ens poden acompanyar, us recomano visitar aquesta mostra 1917-2018 que us resultarà familiar i propera. De dilluns a dissabte obre fins a les 20 h, i el diumenge i els festius podeu entrar-hi fins a les 14 h. És oberta fins al 27 de maig!