Memòria (i esperança) algueresa

A primera hora, l’escriptor i divulgador cultural berguedà Ramon Felipó em fa coneixedor de la trista notícia. L’eclesiàstic i arxiver Dom Antoni Nughes (Alguer, 1943 – 2018) ens havia dit adeu abans d’hora. Nughes era el representant d’una generació d’algueresos històrics —de la qual també forma part Carlo Sechi, de l’Obra Cultural de l’Alguer— que han marcat les relacions entre la ciutat sarda i la Catalunya continental del darrer terç del segle XX.
 
La seva contribució des del món de l’Església és fonamental, amb les seves misses en català, amb les successives reedicions dels missals en alguerès i amb una tradició d’anys com és la del Cant de la Sibil·la. Si la tesi doctoral del sacerdot alguerès va ser dirigida pel jesuïta Miquel Batllori, tampoc és casualitat l’estreta relació de Nughes amb el cardenal Lluís Martínez Sistach, que el diumenge va desplaçar-se a l’illa per poder presidir, amb el bisbe de l’Alguer, la missa exequial que se celebrà a la catedral gòtica de Santa Maria on, recordem-ho, hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta.

També Nughes tenia un vessant històric i arxivístic important, a través de l’Arxiu del Bisbat i, és clar, de la memòria escrita en una revista de les que marquen època: L’Alguer. Periòdic de cultura i informació. A més, és clar, del vessant pedagògic a través de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scannu, que tants cursos ha programat.

De tot plegat en parlava amb el mateix Ramon Felipó mesos enrere, dinant al restaurant de l’Ateneu Barcelonès juntament amb uns valencians actius en la qüestió nacional. El bibliòfil de la ciutat de la Patum, enamorat de la realitat algueresa, em recomanava visitar l’enyorat Nughes el proper cop que anés a l’Alguer. Tot i aquest propòsit, ja no hi he estat a temps. En tot cas, Nughes ens ha deixat tot un seguit de material escrit que podrem anar recuperant, com és el cas de l’imprescindible guia Alguer, que el 2014 va ser reeditada per Llibres de l’Índex.

De la tradició algueresa en vam tenir una molt bona mostra el mes d’abril-maig-juny de 2016 al Museu de la Vida Rural, centre interpretatiu que des de fa poques setmanes dirigeix Gemma Carbó (felicitats!). Així, gràcies a la iniciativa de la Fundació Carulla, l’Espluga de Francolí va gaudir d’una interessant exposició, “La Vida Rústiga a l’Alguer”, i d’una emotiva inauguració amb tast de productes algueresos. A la sessió inaugural poguérem conversar tranquil·lament amb els seus promotors, Irene Coghene i Mauro Mulas, i amb el poeta Carles Duarte, gran coneixedor del món literari, musical i cultural de l’Alguer. 

Pel que fa a la connexió entre Catalunya i l’Alguer, i de cara a la recuperació de la identitat pròpia de la ciutat, malgrat els comiats sobtats, tenim avui raons per a l’optimisme. 

En primer lloc, l’actual síndic de l’Alguer, Mario Bruno, va venir a Barcelona fa poques setmanes per assistir a la presentació del llibre-disc Mans manetes, impulsat per la Plataforma per la Llengua, que va tenir lloc en el marc dels concerts del Barnasants. Aquest és un projecte musical ambiciós en què ha participat, a més del productor Marc Serrats, el cantant Claudio Gabriel Sanna i diferents petits estudiants algueresos de música. Junts, han recopilat i recuperat cançons dels minyons que marquen el passat i el present.

En segon lloc, des de finals d’aquest mes de març, torna a haver-hi, per fi, un vol directe que enllaça Catalunya i l’Alguer. L’avió complementa la via marítima del vaixell nocturn mediterrani que també ens apropa a l’Alguer a través de Porto Torres. Així, si vos agrada el peix, si lo peix vos agrada, a més de les cabines dels creuers, que hi continuen sent, la bona visió de Vueling permet als passatgers arribar còmodament del continent a la Barceloneta sarda en menys d’una hora i mitja.

D’aquesta manera, la connexió aèria ha de facilitar el vincle entre l’Alguer i Catalunya i permetre mantenir i establir nous contactes, com els que existien entre el cardenal Sistac i Dom Nughes. Anem, anem anant.