Sí, senyores i senyors, Catalunya ja té president del Govern. Potser em direu, “què t’has tornat boig?, que no és president de la Generalitat?”. Doncs no, senyores i senyors, la setmana passada ja els vaig dir, o si no els hi ho vaig dir, els ho dic ara, que per a mi Catalunya ja en tenia i en té de president, un de legítim que es diu Carles Puigdemont, a qui després de destituir-lo via el cop d’estat que per a Catalunya va ser el 155, el van, en to burleta, reptar a presentar-se a unes eleccions també il·legítimes, ja que qui té la potestat de convocar-les és el Parlament de Catalunya i no pas el govern central.

Per tant, des del meu punt de vista, Carles Puigdemont és el president de la República catalana i el nou president de la Generalitat seria una mena de cap de govern, una mena de president del govern. 
De fet, aquest dimarts el nou president del Govern català ja s’ha reunit amb el president de la República a Berlín, i de ben segur que totes aquestes reunions seran ben sovintejades en el temps, ja sigui presencialment o via telemàtica, abans i després que es constitueixi el Consell de la República.

I és que no ens toca una altra que continuar endavant, perquè ja s’ha vist el to desafiant —a alguns fins i tot només els ha faltat dir que bombardegin Barcelona— amb el qual estan actuant les forces de l’unionisme, que han deixat ben clar que estaran ben amatents i vigilants a qualsevol gest que no els agradi del nou president Joaquim Torra. Ja els vaig dir que per molt que sortís un nou president, la Generalitat no deixaria de ser un mera gestoria per posar el segell del que els homes del 155 vulguin o per al qual donin permís.