El govern central, i tota la maquinària de l’Estat en general, són realment pesats amb el tema de la formació del nostre govern. Per començar, ja teníem un president legítim i el van obligar a triar entre l’exili o bé anar a la garjola després que el destituïssin via l’article 155 juntament amb els seus consellers, i després el van convidar a presentar-se a les eleccions i no el van deixar tornar després d’haver-les guanyat i per tant poder ser instituït president de la Generalitat. Després s’han anat nomenant d’altres candidats per a la presidència i res de res, uns no perquè eren a la presó, això sí, provisional, el pobre Turull només va poder fer el primer dels discursos d’investidura i ja no va poder fer el segon, perquè també el van engarjolar. Ara, finalment, el número D de l’abecedari ja és oficialment president de la Generalitat i, vet-ho aquí, ja l’estan martiritzant dient-li sense cap mena de vergonya de tot, uns qualificatius dels quals el més amable és el de racista. A banda, encara no s’han dignat a publicar al DOGC el nom dels consellers perquè tampoc estan d’acord que uns consellers empresonats sense cap sentència culpabilitzadora o inhabilitadora els hagi legalment incapacitat per a l’exercici de càrrec públic, i amb tot plegat anem seguint per aquest desgraciat viacrucis que, francament, només pateixen les colònies sotmeses, perquè amb el desvergonyiment amb què ens tracten, ja només els falta que una junta militar nomeni el govern català per decret i, per què no, directament prohibir l’existència per si mateixa d’un govern català i, per què no, prohibir el català i els mitjans públics nostrats. Més d’un salivaria.