La democràcia decididament està en perill, i una bona mostra d’aquesta contundent afirmació que els faig, a banda de tot el que estem veient darrerament al nostre país, l’acabem de veure a Itàlia.
Resulta que finalment dos partits, un dels que s’anomenen “populistes” i un altre dels que s’anomenen “euroescèptics”, arriben a un acord per formar govern, i una vegada triats els ministres, resulta que al senyor president de la República Italiana no li agrada que el ministre nomenat per a la cartera d’Economia sigui un euroescèptic; total, que el senyor president de la República Italiana veta el ministre en qüestió i, lògicament, el primer ministre recentment nomenat veu com la seva autoritat és arrossegada per terra en vetar-li un ministre nomenat per ell. I el senyor president de la República Italiana nomena com a primer ministre, ves quines casualitats, un europeista nat, un tecnòcrata sense partit i ex-home fort del Fons Monetari Internacional, òbviament, home que no discuteix de cap manera ni l’euro ni la política europea. Resultat: que la voluntat dels electors italians ha estat noquejada pel mateix president de la República, que no accepta que es pugui discutir res d’Europa i de les polítiques de retallades i austeritat, a favor d’un home que representa els interessos de l’oligarquia, talment com quan la Troika va imposar ja un altre tecnòcrata a l’inici de la crisi. Així, dos homes forts de l’FMI, un a Espanya, De Guindos, i ara un altre a Itàlia, van ser i seran els encarregats de seguir ofegant el sud i seguir endavant amb el projecte d’una Europa del capital i, cada cop menys, dels ciutadans. Caldrà anar a votar?