Tot seguirà igual

Que la vida fa girs inesperats, això ho sabem quasi tothom, així com també sabem que avui podem estar amunt i demà avall, i també que és més complicat a l’inrevés, passar de baix cap a dalt. Bé, tot això en principi ho haurien de saber les persones amb dos dits de front, però ja se sap que hi ha qui es creu intocable, que estan per damunt del bé i del mal, i aquests no entenen de girs inesperats de la vida.

La qüestió és que aquesta darrera setmana hem vist un autèntic gir inesperat en la política espanyola, almenys pel que fa a les cares del poder, i don Mariano ja no és president del govern espanyol. Amb ell, també ha perdut poder la llista de personatges que tant ens han amargat la vida als catalans amb les seves accions, les seves actituds o simplement les seves declaracions, de fatxenderia i petulància, de grisor i caspa d’antuvi. I és clar, amb la marxa d’aquests s’ha posat al capdavant de la presidència un home que fa dues setmanes tothom deia que estava desaparegut en combat, que a on s’havia fumut i tal. I ja ho veuen, la vida fa girs inesperats i Pedro Sánchez és president del govern espanyol, i Rajoy fins i tot ha anunciat que deixa la política.

Molts veuen amb aquest canvi una oportunitat per a Catalunya, i jo, francament, senyores i senyors, no veig pas que sigui una oportunitat. Crec que podrà canviar el to, però darrere d’aquest to continuaran les mateixes ofenses, els mateixos incompliments i la mateixa negació històrica al reconeixement de la nostra identitat nacional. I és que hi ha poders que no votem ni votarem ni vostè ni jo mai que manen més que qui hi hagi a la Moncloa.