Senyores i senyors, com a espècie som un desastre, i certament no mereixem res, com a molt una mica de compassió per la nostra limitació com a éssers vius, però un càstig diví final per la forma com ens comportem.
No n’hem tingut prou amb destrossar al llarg dels segles, i especialment des que va començar el segle XIX, tot el que se’ns ha posat al davant, tot allò que la creació ens va regalar en forma de natura, que també hem causat més morts el segle passat i el que portem del present que en tota la història de la humanitat passada fins al segle XIX.

Ara, a més a més, tornen aires nefastos; aires d’aquells que ja van causar un holocaust el segle passat, i és que menyspreem els éssers que fugen de la guerra i la misèria com qui fuig de la pesta; ningú els vol acollir, i quan algú els acull, ja se sap que és més per propaganda política barata que no pas una altra cosa, ja que una vegada que passin els flaixos de la rebuda, els llorers de santedat del polític acollidor de torn, resultarà que seran persones condemnades a vagar en la misèria en aquest país ja ple de miserables, o a ser novament víctimes de xarxes o prostitucions, després d’haver sigut ja víctimes de les màfies que els van abocar al mar. També seran candidats a ser tancats al cap d’un any de ser aquí en un centre d’internament.

Sí, comerciem amb les vides humanes i abans, molts els preferirien ofegats al Mediterrani després d’haver provocat les guerres als seus països per ocults interessos que ningú gosa a dir en veu alta. Però en fi, a aquest pas aviat vendrem carn ofegada humana a pes. 
Al temps.