La setmana passada, a propòsit del Dia Internacional dels Arxius i les bones iniciatives de l’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet, comentava algunes anècdotes arxivístiques. Anècdotes de papers i de curiositats que sense ser el propòsit de la recerca que et porta al centre arxivístic, acaben davant teu quan passes moltes hores en un arxiu. Detalls que et permeten connectar amb esdeveniments o persones de fa uns quants anys i que, de vegades, et permeten lligar caps o entendre circumstàncies que s’havien evaporat. 
Si aleshores en aquell article feia referència a una trobada juvenil que va tenir lloc a Picamoixons, el mes de març de 1985, i que vaig trobar per casualitat consultant La Veu de la Terra, una segona curiositat a la qual volia fer referència ens trasllada a una altra publicació, que n’era una mica anterior: la revista Avant. 
En primer lloc, cal un aclariment previ. Com moltes botigues i cafeteries, també en les publicacions periòdiques arriba un moment en què a Catalunya n’hi ha diverses que prenen el mateix nom, de vegades simultàniament, de vegades en etapes i llocs diferents. Penso en clàssics com “el cafè de la Plaça”, “bar Sport” o genèrics com “Llegums cuits”, que podem trobar en diferents poblacions. Quants establiments hi deu haver que tenen el mateix nom al rètol? Com deia, el mateix cas que trobem en els establiments comercials, també podem observar-lo en algunes biblioteques. Hi ha revistes i diaris que han anat prenent el mateix nom al llarg del darrer segle i mig. Penso per exemple en l’Ara, que durant els seixanta i els setanta era una revista del Front Nacional de Catalunya (FNC) i que ara, com tothom sap, és una de les capçaleres que cada dia es poden trobar al quiosc. 
Un altre exemple ben diferent seria el de la revista Lluita, altaveu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) que en diverses ocasions, quan la formació es dividia en dues, fruit d’importants escissions internes, els dos sectors en disputa continuaven editant la publicació amb el mateix nom, i hi havia, doncs, dues revistes paral·leles amb el mateix nom i la mateixa enumeració. 
De manera semblant als casos de l’Ara i del Lluita, també hi ha hagut diverses publicacions que s’han anomenat Avant, la revista de la qual volia fer esment. Si fem una cerca d’hemeroteca podem trobar amb aquest nom l’òrgan central del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i el butlletí d’una petita formació del valencianisme, Esquerra Valenciana. També la revista del Centre Català de Rosario té un nom similar, Sempre avant. 
Sigui com sigui, el que va aparèixer per sorpresa en una de les nombroses prestatgeries del Pavelló de la República pocs dies enrere era encara una altra Avant, que prenia com a subtítol “Revista mensual dels Països Catalans”. Es tractava d’una publicació nascuda el 1978 de l’entorn de l’Estat Català de l’època, en principi de periodicitat mensual, però que s’anà espaiant temporalment fins a la seva desaparició (al Pavelló se’n conservava fins al número 16, de 1982).
Total, que em va fer gràcia comprovar com en el primer dels exemplars, a la secció que seria fixa dedicada a explicar itineraris per conèixer el nostre país, el primer dels espais que proposen redescobrir és una excursió que comprengui tota la zona de Falset i Escornalbou, passant per poblacions com Mont-roig, la Torre de Fontaubella, Marçà o Riudecols. No es tracta, doncs, d’una ruta tancada, sinó d’una invitació a conèixer el Baix Camp i el Priorat.
Al segon número de la revista, l’itinerari s’enfocava al santuari de Sant Magí de la Brufaganya i Santa Coloma de Queralt, i oferia possibilitats a Sant Martí Sarroca i Sant Martí de Tous. La Conca de Barberà, la Baixa Segarra, l’Alt Penedès...!
Encara que sembli un element poc crucial, el fet que una revista destaqui en els dos primers números espais i indrets de les nostres comarques crec que és quelcom destacat, sobretot i tenint en compte la importància que el turisme té en la dinamització del territori.
I si els visitants fessin aquestes rutes que descrivíem i estiguessin un parell de dies a les nostres comarques no s’avorririen pas. Idees? El Brickània de Montblanc, els concerts de final de curs de l’Escola de Música de l’Espluga de Francolí, els actes del Sagrat Cor de Solivella, la 9a festa del Trepat a Barberà de la Conca...!