Els metges de la Conca
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Parlava la setmana passada del repositori virtual de biografies mèdiques, Galeria de Metges Catalans, arran de la darrera actualització de perfils d’interès. Tot i haver fet referència a la presència de diversos metges il·lustres en aquesta enciclopèdia digital vinculats a la Conca de Barberà, no vaig entrar a detallar els seus principals trets vitals, més que amb una fina pinzellada. Serveixin aquestes línies per ampliar l’article anterior al voltant dels metges indexats: Joaquim Abelló, Pau Llorach, Marià Mullerat, Tomàs Sol, Hermenegild Carrera, Josep Martí, Carles Nogués i Rafael Battestini.
Joaquim Abelló (Montblanc, 1893 – Barcelona, 1982). Neix a Montblanc, però des de ben petit ja viu a Tarragona i després fa els estudis universitaris a Barcelona. Molt vinculat a la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. Pel que fa a la seva recerca, se centra en l’articulació temporal maxil·lar amb la col·laboració dels doctors Laporte i Pericot. En els darrers anys de la seva vida va començar a escriure un llibre de memòries.
Pau Llorach (les Piles, 1839 – Barcelona, 1890). És el creador de les aigües Rubinat-Llorach, que des de la dècada de 1870 es comercialitzaven per tot el Vell Continent i també Amèrica per les seves propietats digestives. La font d’aigua es trobava al municipi de Rubinat, a la Ribera d’Onadara, a la Segarra, d’on provenia el nom del producte.
Marià Mullerat (Santa Coloma de Queralt, 1897 – Arbeca, 1936). Establert a Arbeca, a les Garrigues, d’on seria alcalde als anys vint. De fet, un germà seu també seria alcalde de Tarragona. Tenia un interès especial per la cultura popular, les biblioteques i el periodisme en llengua catalana.
Tomàs Sol (Sarral, 1758 – Reus, 1819). Situant-nos al segle XVIII, Sol estudia a la Universitat de Cervera i serà regidor de l’Ajuntament de Reus. Durant la seva etapa professional és encarregat de fer un informe sobre si la construcció d’un canal de navegació entre Reus i Salou podria provocar incidències mèdiques, tenint en compte possibles febres que s’introduïssin per via marítima.
Hermenegild Carrera (Santa Coloma de Queralt, 1863 – Granollers, 1935). Estudia la topografia mèdica de Santa Coloma i s’interessa per analitzar una epidèmia que havia tingut lloc a Conesa a la dècada de 1880. També és autor de poesia, novel·les i obres teatrals.
Josep Martí (Albió/Llorac, 1898 – Barcelona, 1987). Estudia a Vic i Barcelona i exerceix, entre d’altres, a Granyena de Cervera i Vallfogona de Riucorb, on als anys trenta serà el metge hidròleg del balneari. S’interessa, de fet, per les aigües mineromedicinals de Catalunya. Vinculat al catalanisme de la represa, formarà part d’Òmnium Cultural, l’Orfeó Català i el diari Avui.
Carles Nogués (Santa Coloma de Queralt, 1752 – Barcelona, 1817). Tornem al segle XVIII, a la Universitat de Cervera. De voluntat reformista, estarà vinculat al món acadèmic, a cavall entre Barcelona i Madrid.
Rafael Battestini. (Barcelona, 1886 – Tarragona, 1939). Exerceix de metge a Calafell, a l’Espluga de Francolí (1914-1919) i al Catllar. Motivador de la Cooperativa de Consum del Col·legi de Metges de Catalunya. D’Acció Catalana, mor afusellat l’abril de 1939 pels seus ideals catalanistes.
Com ells, cadascú també recordarà altres metges que tingué propers. El metge Josep Rull del carrer Major de la Vila Ducal, l’Agrelo, de la plaça dels Bastoners, o Enric Sánchez-Cid, a qui El Foradot va dedicar un article fa pocs anys. La meva àvia, per exemple, ens parlava del metge Sancho de la plaça Major de Montblanc. Alguns d’aquests metges citats, com el dietari de Ferran Sancho, poden recuperar-se al llibre Sanitat i vida (Museu-Arxiu, col·lecció Gàrgola, 2009).
En qualsevol dels casos, si voleu evitar haver-los de visitar gaire sovint, el millor que podem fer és cuidar-nos una mica i aprofitar l’estiu per menjar sa, caminar i relaxar-nos, que ja tenim prou estrès durant tot l’any. Una bona manera de descansar i estar al dia al mateix temps és llegir la premsa comarcal, i més ara que el grup editorial de Nova Conca aquesta setmana ha estat guardonat a la Nit de les Revistes en Català. Moltes felicitats!
Joaquim Abelló (Montblanc, 1893 – Barcelona, 1982). Neix a Montblanc, però des de ben petit ja viu a Tarragona i després fa els estudis universitaris a Barcelona. Molt vinculat a la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. Pel que fa a la seva recerca, se centra en l’articulació temporal maxil·lar amb la col·laboració dels doctors Laporte i Pericot. En els darrers anys de la seva vida va començar a escriure un llibre de memòries.
Pau Llorach (les Piles, 1839 – Barcelona, 1890). És el creador de les aigües Rubinat-Llorach, que des de la dècada de 1870 es comercialitzaven per tot el Vell Continent i també Amèrica per les seves propietats digestives. La font d’aigua es trobava al municipi de Rubinat, a la Ribera d’Onadara, a la Segarra, d’on provenia el nom del producte.
Marià Mullerat (Santa Coloma de Queralt, 1897 – Arbeca, 1936). Establert a Arbeca, a les Garrigues, d’on seria alcalde als anys vint. De fet, un germà seu també seria alcalde de Tarragona. Tenia un interès especial per la cultura popular, les biblioteques i el periodisme en llengua catalana.
Tomàs Sol (Sarral, 1758 – Reus, 1819). Situant-nos al segle XVIII, Sol estudia a la Universitat de Cervera i serà regidor de l’Ajuntament de Reus. Durant la seva etapa professional és encarregat de fer un informe sobre si la construcció d’un canal de navegació entre Reus i Salou podria provocar incidències mèdiques, tenint en compte possibles febres que s’introduïssin per via marítima.
Hermenegild Carrera (Santa Coloma de Queralt, 1863 – Granollers, 1935). Estudia la topografia mèdica de Santa Coloma i s’interessa per analitzar una epidèmia que havia tingut lloc a Conesa a la dècada de 1880. També és autor de poesia, novel·les i obres teatrals.
Josep Martí (Albió/Llorac, 1898 – Barcelona, 1987). Estudia a Vic i Barcelona i exerceix, entre d’altres, a Granyena de Cervera i Vallfogona de Riucorb, on als anys trenta serà el metge hidròleg del balneari. S’interessa, de fet, per les aigües mineromedicinals de Catalunya. Vinculat al catalanisme de la represa, formarà part d’Òmnium Cultural, l’Orfeó Català i el diari Avui.
Carles Nogués (Santa Coloma de Queralt, 1752 – Barcelona, 1817). Tornem al segle XVIII, a la Universitat de Cervera. De voluntat reformista, estarà vinculat al món acadèmic, a cavall entre Barcelona i Madrid.
Rafael Battestini. (Barcelona, 1886 – Tarragona, 1939). Exerceix de metge a Calafell, a l’Espluga de Francolí (1914-1919) i al Catllar. Motivador de la Cooperativa de Consum del Col·legi de Metges de Catalunya. D’Acció Catalana, mor afusellat l’abril de 1939 pels seus ideals catalanistes.
Com ells, cadascú també recordarà altres metges que tingué propers. El metge Josep Rull del carrer Major de la Vila Ducal, l’Agrelo, de la plaça dels Bastoners, o Enric Sánchez-Cid, a qui El Foradot va dedicar un article fa pocs anys. La meva àvia, per exemple, ens parlava del metge Sancho de la plaça Major de Montblanc. Alguns d’aquests metges citats, com el dietari de Ferran Sancho, poden recuperar-se al llibre Sanitat i vida (Museu-Arxiu, col·lecció Gàrgola, 2009).
En qualsevol dels casos, si voleu evitar haver-los de visitar gaire sovint, el millor que podem fer és cuidar-nos una mica i aprofitar l’estiu per menjar sa, caminar i relaxar-nos, que ja tenim prou estrès durant tot l’any. Una bona manera de descansar i estar al dia al mateix temps és llegir la premsa comarcal, i més ara que el grup editorial de Nova Conca aquesta setmana ha estat guardonat a la Nit de les Revistes en Català. Moltes felicitats!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres