Maleïda calor

Aquest maleït sol, ja estreny de valent, enrere han quedat aquells gloriosos dies de pluja en els que la natura se sentia ben alleugerida del mal diari que nosaltres, com a virus majors de l’univers, l’hi anem proferint dia sí, dia també. Gràcies a l’abundosa aigua que anava caient, les cicatrius de la terra tenien una mica de respir. Ara, hem d’estar aguantant aquesta barreja entre suspensió de pols -que es posa per a tot arreu- i de xafogor enganxosa, que donen la raó a una dita d’antuvi que afirmava que ‘al juliol ni dona ni caragol’; és a dir, que amb aquesta enganxament de les nostres pells, val més que no ens barregem els uns amb els altres, no fos cas que acabéssim protagonitzant un miserable anunci de “Loctite”. Una dita, que també valdria, tot s’ha de dir, si diguéssim que al ‘juliol ni home ni caragol’. Sigui com sigui, els bons moments que hem viscut durant aquest passat maig-juny plujós, hem d’esperar que tornin novament a les nostres vides i que d’una vegada per totes, aquesta mena d’infern que només pot ser del grat de llangardaixos i cactus, doni pas a un agost més fluixet, a nivell de canícula, o almenys, menys xafogós i que ens torni a portar una mica de pluja alleugeridora. Malauradament també, el bon temps anima les màfies a acabar d’empènyer els desgraciats i desheretats d’aquesta vall de llàgrimes cap a les nostres costes, sota la promesa d’un paradís que, realment, només és escrit a les pàgines de les nostres escriptures.

La contaminació pel turisme, que omplirà cada metre quadrat del territori, trigarà temps a ser reparada.