Senyores i senyors, hem arribat al moment de l’any en què, a la línia de sortida, es dona el tret d’inici de les festes majors en el conjunt del nostre país i, com no, també a la nostra comarca.

Aquest país nostre, tal com ja comentava en un espai anterior, és un país de marcat caràcter festiu, tot i que sofert en massa coses; és un país que acaba l’any menjant i comença l’any menjant, i a la mínima excusa festiva sempre hi ha una taula al costat que tot ho honora. I és clar, com que aquest és un país sofert, però molt festiu i carregat d’entitats festives de tota mena, ara ens vénen més de dos mesos, en què els diferents pobles s’engalanaran durant uns dies, de forma repartida en el calendari, per intentar donar el millor de si mateixos i poder oferir un programa festiu, si pot ser, millor que el del poble veí.

Lògicament, també hi haurà temps per a la taula i, de fet, sempre me’n recordaré, de petit, quan la celebració de la festa major del meu poble era l’excusa per fer uns bons canelons i un bon estofat de vedella; es tirava la casa per la finestra, ja que era festa major. També cal recordar aquells balls del fanalet d’antuvi, o aquells primers balls agafats i anar a dormir per primera vegada tard, de matinada.

Fer, però, una festa major, no és pas fàcil, en una societat que no és ja com la dels nostres avis, que ben just havien sortit mai del poble i que es meravellaven per poca cosa que fos la programació. Avui dia, tothom ha vist de tot i, qui més qui menys, està curat d’espants. Sigui com sigui, tothom continua gaudint d’una bona festa major.