Quin sentit tenen les mosques?

Fa poques dates us parlava de l’amor que sento cap a l’estiu; un amor en forma ben bé d’odi, pels danys col·laterals que aquesta estació, tan estimada per les llagostes de platja i óssos de ‘xiringuito’, comporta. I és clar, hom no pensava que aquesta estació de l’any té també danys col·laterals en forma d’éssers vius, amb respecte per als éssers en general; es tracta de les mosques i també dels mosquits.

Un servidor s’ha preguntat durant aquesta setmana, més d’una vegada, quin sentit tenen les mosques? I és que en el poble on viu aquest qui escriu, estem patint una allau de mosques que valga’m Déu. Si fossin monedes d’euro que volen, un servidor ja s’hauria fet ben bé ric.

I és que hi ha gent que coneix, de pe a pa, el sentit de tota la cadena animal i li sap trobar una utilitat; però a la mosca, el que se’n diu la mosca, més que tocar els pebrots o anar damunt del que troben, ni que siguin excrements, jo, particularment no li sé trobar sentit dintre de la cadena de la vida de Nostre Senyor.

No em diran que és agradable que, quan tot just estàs agafant el son, una mosca collonera et vagi festejant amunt i avall, tornant-te novament a l’estat de vigília quan tu, el que vols realment és dormir?

Altra menció mereixen els mosquits, a qui, a banda de robar-te la sang i fer-te passar uns quants dies rascant, tampoc els hi trobaria un sentit particularment important, dintre de la creació, però en fi.

El que avui ens ocupa és la mosca, aquesta cosa de variats colors, tot i que la nostra és més aviat negra, que, com diu la dita, ha nascut per ser collonera.