Senyores i senyors, em sembla que algú ha escoltat les meves queixes i, finalment, aquest algú, s’ha apiadat una mica en relació al tema de les mosques colloneres i els mosquits picadors. I és que els he d’anunciar que, en els darrers dies, concretament, de dimarts cap aquí, el nombre de mosques habitants al domicili d’un servidor ha baixat considerablement; i també el dels mosquits: ja fa més d’una setmana que no se senten atrets per la meva sang. De fet, no m’he trobat massa fi aquests darrers dies i, potser, els mosquits han notat que no era el moment idoni per consumir una sang debilitada, o les mosques han vist que l’amo de la casa, ja n’estava d’elles fins els… i clar, com que tampoc no he estalviat en trampes diverses, deuen haver vist que no els sortia a compte, invertir en massa els seus esforços al meu niu familiar.

El gat, però, feia mesos que m’avisava que el tema mosca podria ser un problema quan arribés l’estiu, ja que deuria ser al mes de març o l’abril, que el molt astut ja començava a practicar la cacera a la mosca, en les seves estones lliures, que són totes, quan en aquells mesos, potser n’entraven dues o tres a molt estirar. Amb tot, al mes d’abril i ja no diguem el maig, a un servidor els mosquits ja el van començar a fer servir com a camp de tir. I tot i que la calorada que tenim aquests dies encara no hi era ni en somnis, o malsons, per dir-ho bé, un ja començava a anar ben marcat per les picades de mosquits.
I és que tot plegat fa perdre la moral, quan tens mosquiteres i les finestres tancades, gràcies a la climatització, però ells i elles hi són, només per minar la moral i fer-te rascar.