Benaurada pluja

En el moment en què em disposo a escriure aquestes línies, diuen els homes del temps que està a punt que ens afectin les pluges, que la temperatura havia començat a baixar, i que bé, vindria l’aigua.
De fet, tot i que ja els he comentat que l’allau de mosques que m’afectava ha anat a la baixa, les poques que han quedat aquests darrers dies i sobretot aquestes darreres hores, s’han notat més neguitoses del normal, perquè de ben segur que han captat que els meteoròlegs tenen raó, que sí, que ve la pluja.

Ara bé, jo em pregunto: el grau de nerviosisme de la mosca és directament proporcional a la tipologia de pluja que patirem? Segurament que divendres, quan aquest setmanari surti al carrer, els efectes ja hauran passat i tothom tindrà ja la resposta a la meva pregunta, tot i que ningú de vostès sabran, però, com de nervioses podien estar les meves mosques, si de fet no les han vist.
Sigui com sigui, quan ens anuncien que en aquest país nostre ha de ploure, ja saben bé que no en sap, de ploure, que o fa mal o bé plou d’aquella manera que més que res ens recorda que bastant al sud hi ha un desert i que per culpa del desert el nostre cotxe canviarà de color, obra i gràcia de la sorra que els núvols xuclen.

Amb tot plegat, segurament amb la calor i xafogor esgarrifoses que ha fet els darrers dies, l’aigua que anuncien els homes de temps serà més aviat aiguat i ves que no pedregui, perquè què seria el retorn de vacances sense les rieres inundades i els danys a la fruita per culpa de la pedra?