Palau Ferré i Amnistia Internacional

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
És el 21 de novembre de 1982 a Tarragona, grups de gent estan a punt d’assistir a la presentació del nou cartell i l’informe d’Amnistia Internacional. Saben que el cartell és un quadre de l’artista Maties Palau Ferré i el volen veure en directe. Entren a la Llibreria de la Rambla, que és on té lloc l’acte, i es troben la imatge davant seu. L’admiren detingudament, i pensen en tot el fons simbòlic i de valors que es concentra en aquest cartell.
Palau Ferré hi ha volgut pintar la pau i la llibertat. Els coloms voleiant alegrement després d’haver sortit d’una gàbia amb la porta oberta és un símbol inequívoc de la llibertat. La gàbia, les presons, les injustícies, la foscor. I fora hi ha l’aire lliure, la llum, la justícia i la llibertat. Els observadors de l’obra entenen que el fet d’haver triat precisament coloms és una manera d’evocar el símbol de la pau, i també del ressorgiment, del renaixement, entroncant amb la tradició clàssica. Cada colom és d’un color primari, el groc, el blau o cian, el magenta o roig, aquí. Són valors essencials, bàsics, primaris, doncs, i per això universals. Continuem observant l’obra, i veiem que hi ha una figura pintada a dos colors, que representa tant un home com una dona, tothom hi queda inclòs, i cadascun d’un sol traç, i és qui subjecta i ha obert la gàbia. Són els nostres valors humans els que ens han de permetre assolir aquesta pau i donar i donar-nos la llibertat.
Aquestes reflexions, aquest rerefons, són presents en el quadre, en les persones que observen el cartell al Saló d’Exposicions i també en Maria Aurèlia Capmany, que va presentar l’acte. De l’esdeveniment en detalla el Diari de Tarragona, en aquell moment anomenat Español, que el quadre era “una magnífica obra referente al tema realizada por el universal artista pintor de Montblanc Maties Palau Ferré.” (p. 5).
L’obra també es va editar en punts de llibre, que Amnistia Internacional divulgava. També l’any 1987, concretament el 17 de gener, en un article-entrevista a l’artista publicat al Diari de Tarragona i signat per Antoni Guasch, es titulava “Maties Palau Ferré, una obra artística al servei de la humanitat”. Al llarg de l’article s’hi especificava que “una vessant no massa coneguda d’en Palau Ferré és la seva solidaritat amb els desvalguts, no només de paraula, sinó de fets. Si bé a ell no li agrada massa parlar-ne, és innegable la seva participació, mitjançant els seus quadres, escultures i ceràmiques en pro dels necessitats.” (p. 3). I l’article continua amb una recopilació de les obres d’ajuda humanitària i unes profundes i acurades reflexions sobre els valors de l’artista i del seu art.
“Tots tenim una missió a la vida” —ens deia Palau Ferré—, “i la meva política ha estat sempre crear benestar, ajudar i aportar felicitat als que ho necessiten de l’única manera al meu abast, la meva obra”. Unes paraules properes i plenes d’humanitat que l’artista traduïa als seus quadres amb formes i colors, amb missatges i ideals de convivència i llibertat. Aquestes paraules i la seva obra denoten una gran “sensibilitat artística que no s’atura en la pintura, on ha reeixit al màxim [...], sinó que s’ha diversificat i enriquit amb l’escultura i la ceràmica”.
Els ideals i valors humans es plasmen també, doncs, en la sensibilitat artística i la intensa expressivitat de les obres, que són fruit del seu compromís amb les persones i de la seva “indiscutible coneixença del món de l’art, no només de l’art que ell conrea sinó de la música, del teatre i de tot allò que és fruit del sentiment”.
En l’època del Renaixement el terme aplicat a Palau Ferré seria, doncs, d’un humanista eclèctic, amb amplis coneixements de les diverses branques de les humanitats. Avui en dia cal posar en relleu les persones i les obres que aporten experiències, sentiments i valors humanístics i positius en la societat. Palau Ferré és un d’aquests artistes. Gràcies pel teu treball i la teva dedicació a crear un món millor per a tots.
Va néixer el 24 d’agost de 1921, avui hauria fet 97 anys.
Palau Ferré hi ha volgut pintar la pau i la llibertat. Els coloms voleiant alegrement després d’haver sortit d’una gàbia amb la porta oberta és un símbol inequívoc de la llibertat. La gàbia, les presons, les injustícies, la foscor. I fora hi ha l’aire lliure, la llum, la justícia i la llibertat. Els observadors de l’obra entenen que el fet d’haver triat precisament coloms és una manera d’evocar el símbol de la pau, i també del ressorgiment, del renaixement, entroncant amb la tradició clàssica. Cada colom és d’un color primari, el groc, el blau o cian, el magenta o roig, aquí. Són valors essencials, bàsics, primaris, doncs, i per això universals. Continuem observant l’obra, i veiem que hi ha una figura pintada a dos colors, que representa tant un home com una dona, tothom hi queda inclòs, i cadascun d’un sol traç, i és qui subjecta i ha obert la gàbia. Són els nostres valors humans els que ens han de permetre assolir aquesta pau i donar i donar-nos la llibertat.
Aquestes reflexions, aquest rerefons, són presents en el quadre, en les persones que observen el cartell al Saló d’Exposicions i també en Maria Aurèlia Capmany, que va presentar l’acte. De l’esdeveniment en detalla el Diari de Tarragona, en aquell moment anomenat Español, que el quadre era “una magnífica obra referente al tema realizada por el universal artista pintor de Montblanc Maties Palau Ferré.” (p. 5).
L’obra també es va editar en punts de llibre, que Amnistia Internacional divulgava. També l’any 1987, concretament el 17 de gener, en un article-entrevista a l’artista publicat al Diari de Tarragona i signat per Antoni Guasch, es titulava “Maties Palau Ferré, una obra artística al servei de la humanitat”. Al llarg de l’article s’hi especificava que “una vessant no massa coneguda d’en Palau Ferré és la seva solidaritat amb els desvalguts, no només de paraula, sinó de fets. Si bé a ell no li agrada massa parlar-ne, és innegable la seva participació, mitjançant els seus quadres, escultures i ceràmiques en pro dels necessitats.” (p. 3). I l’article continua amb una recopilació de les obres d’ajuda humanitària i unes profundes i acurades reflexions sobre els valors de l’artista i del seu art.
“Tots tenim una missió a la vida” —ens deia Palau Ferré—, “i la meva política ha estat sempre crear benestar, ajudar i aportar felicitat als que ho necessiten de l’única manera al meu abast, la meva obra”. Unes paraules properes i plenes d’humanitat que l’artista traduïa als seus quadres amb formes i colors, amb missatges i ideals de convivència i llibertat. Aquestes paraules i la seva obra denoten una gran “sensibilitat artística que no s’atura en la pintura, on ha reeixit al màxim [...], sinó que s’ha diversificat i enriquit amb l’escultura i la ceràmica”.
Els ideals i valors humans es plasmen també, doncs, en la sensibilitat artística i la intensa expressivitat de les obres, que són fruit del seu compromís amb les persones i de la seva “indiscutible coneixença del món de l’art, no només de l’art que ell conrea sinó de la música, del teatre i de tot allò que és fruit del sentiment”.
En l’època del Renaixement el terme aplicat a Palau Ferré seria, doncs, d’un humanista eclèctic, amb amplis coneixements de les diverses branques de les humanitats. Avui en dia cal posar en relleu les persones i les obres que aporten experiències, sentiments i valors humanístics i positius en la societat. Palau Ferré és un d’aquests artistes. Gràcies pel teu treball i la teva dedicació a crear un món millor per a tots.
Va néixer el 24 d’agost de 1921, avui hauria fet 97 anys.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres

