Ja som a setembre

Abans de marxar de vacances vull proclamar amb alegria que, senyores i senyors, ja som al mes de setembre; sí, i quan aquesta humil Tribuna surti a la llum, ja hauran passat set dies d’aquest gloriós mes.
I per què estic tan content que ja siguem a setembre? Doncs senzillament perquè ja s’han acabat les ximpleries. És un mes en què ja es deixa entreveure alguna rebequeta que, tot i que odiï la calor, doncs tapa alguna carn de bon veure, però en fi. Sortosament, és un mes que desplau a la mosca i al mosquit, que ja comencen a tocar a retirada. Els qui em seguiu ja sabeu que tinc una croada contra aquests insectes, i és clar, m’alegro molt que comencin a desfilar.

Tanmateix, és un mes en què les platges comencen a ser indrets una mica més idíl·lics que no pas els que eren des de finals de maig fins fa dos dies, quan eren només un amuntegament de carn amb vocació de pollastre al forn, col·lecció de panxuts i xiringuiters, a més de nens i nenes pesats del dimoni, entre d’altra fauna de platja. Les piscines, una més civilitzades, però també una immensa col·lecció de carn amb la mateixa vocació de canelons al forn, però amb la mania de fer “planxasso” i tocar els pebrots als pobrets tranquils de dintre l’aigua.

El setembre, a més, posa la canalla i els joves a ratlla; és a dir, a fer quelcom de productiu ni que no vulguin estudiar, i els papes i mames reneguen de tot, per pagar uns llibres que serviran per tapar el mòbil de la canalla en qüestió. En fi, el setembre té més coses, però ja m’explicaré millor quan torni de les vacances.