El valor de la llengua i el paper del territori en relació amb els mitjans de comunicació és una qüestió de fons que requereix panoràmica i anàlisi rigorosa. I en aquest debat, si a més es vol entrar en el model de llengua que s’ha d’emprar en els mèdia, és necessària una reflexió profunda. En aquest sentit, el catedràtic de Teoria de la Comunicació Josep Gifreu va publicar el llibre El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013) (Publicacions UAB, 2014). Una obra magna, que sintetitza i culmina una riquíssima i extensíssima vida dedicada als mèdia. L’autor va ser qui va encunyar el ja consolidat concepte d’“espai de comunicació català” i en aquest volum duu a terme un sòlid, profund i global estudi d’aquesta simbiosi entre llengua, mitjans i espais territorials.

El llibre comença teoritzant sobre aquests conceptes vertebradors, tot realitzant una perspectiva històrica del debat i la recerca en aquestes qüestions. A continuació hi trobem una síntesi de les polítiques lingüístiques als mitjans, enfocant-se primer en els tradicionals, i, després, en els nous i en internet. Tot seguit es debat sobre el model de llengua, com ha estat aquest model en el passat, quines demandes hi hagut i hi ha, quines propostes es troben i, en definitiva, com hauria de ser l’estàndard. Per concloure, l’autor ens ofereix una lúcida reflexió entorn a la reconstrucció de la nació cultural catalana per mitjà de l’ús, el model i les polítiques de la llengua en els mitjans de comunicació propis i comuns. Josep Gifreu també esbossa els reptes del català al nou espai i les virtuts que l’era digital poden oferir a la llengua. Per tot això, també queda clar que cal reforçar el sector públic de qualitat i assegurar una coordinació entre públic i privat, i entre els diversos sectors públics dels territoris dels Països Catalans. Aquestes són algunes de les moltes lliçons que hem d’aprendre com a país.

De la mateixa manera que acabem de posar el focus en la llengua i en el seu ús en els mitjans de comunicació, també cal destacar el rol que els parlants juguen en el dia a dia en el desenvolupament d’una llengua. Concretament, en la força dels parlants pel que fa a mantenir viu i necessari l’ús d’un idioma en totes les seves modalitats i àmbits.

La llengua és a tot arreu i, així, la gestió dels usos lingüístics que cada u de nosaltres realitza no passa desapercebuda en la nostra quotidianitat. En les decisions lingüístiques que prenem cada dia hi influeix el marc legislatiu, el context social i la nostra pròpia cosmovisió. Un dels que coneix millor aquestes diferents facetes de la presa de decisions lingüístiques és Ferran Suay, professor del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València, que ha dinamitzat més d’un centenar de tallers per reflexionar col·lectivament al voltant de les nostres actituds envers la llengua.

Enguany, Ferran Suay ha publicat Parlants fets i drets (Voliana Edicions, 2018), un llibre en què el valencià recull un gruix important d’articles publicats els darrers anys i defensa amb fermesa i exemples clarividents la necessitat que els valencians i el conjunt de catalanoparlants tinguin un comportament lingüístic responsable. Una radiografia imprescindible que ens encoratja a ser més coherents.

I, finalment, parlem del model normatiu de la llengua. Fa uns mesos es va parlar molt dels canvis de criteri pel que fa als accents diacrítics en la nova normativa de la llengua catalana. Més enllà d’aquest element que va tenir una repercussió mediàtica important, quins són els altres canvis? Quins retocs es van fer? Quines noves incorporacions hi ha a la llengua estàndard? Què cal revisar de la puntuació, les preposicions i les locucions, entre d’altres?

Per resoldre aquests dubtes des d’una vocació divulgativa, la filòloga i professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué acaba de publicar La nova normativa a la butxaca. L’ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018). Aquest és un llibre de consulta útil per a tots els públics i especialment per a aquells que treballen en l’àmbit lingüístic.

Comunicació, parlants i normativa, tres llibres per reflexionar.