Uns dies enrere, amb Josep Maria Contijoch, ens intercanviàvem uns correus electrònics —les cartes epistolars d’avui— al voltant del setmanari Joventut de l’Alt Camp, que als anys seixanta i setanta reservava una de les seves pàgines a les notícies provinents de la Conca de Barberà.

Les de Joventut oferien des de Valls la possibilitat d’anar seguint l’actualitat més destacada d’allò que succeïa a Montblanc i al conjunt de la Conca, de l’inici de projectes empresarials, de visites significatives o dels èxits professionals o personals de personalitats destacades del territori, que sovint vivien a Barcelona o en d’altres indrets. També, aquell espai del setmanari servia per informar de les novetats del padró municipal, per assabentar-se de l’organització d’actes i celebracions o per conèixer els que havien tingut lloc, des de les projeccions de Ben-Hur al Casal de l’Espluga de Francolí als concursos literaris escolars, passant pels resultats futbolístics dels nostres municipis.

Com les cròniques de Montblanc que Contijoch escrivia als setanta a Joventut, el seu criteri literari i periodístic també ha estat present al Diari de Tarragona i avui el trobem en aquestes pàgines del Nova Conca que compartim amb molt de gust. També llegeixen els seus opinatius els lectors de L’Eco de Sitges, d’aquest municipi costaner del Garraf on el modernisme de Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat hi va deixar empremta.

En total, fa pocs dies, en aquest mateix espai, Contijoch desgranava en una autoanàlisi el conjunt de la seva producció literària. A més de la desena de llibres, detallava els 2.000 articles escrits al llarg de la seva trajectòria, una mica més de la meitat dels quals encara no han estat publicats en cap capçalera.

Aquestes no són, en cap cas, unes xifres menors. Estem parlant de dos mil escrits d’extensió diversa que inclouen al seu si, punts de vista, cròniques, posicionaments o relats que ens permeten construir l’evolució de la segona meitat del segle XX des d’una visió personal privilegiada.

  La trajectòria de Josep Maria Contijoch, però, va més enllà de l’escriptura, d’aquesta vocació periodística que l’ha portat durant anys a dirigir la revista El Foradot de Montblanc. Contijoch ha estat també, en diferents etapes, director de Caixa Tarragona a la Vila Ducal —on va dirigir també la revista dels treballadors—, president del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i vicepresident de l’Associació de Veterans de Sidi Ifni.

Aquesta de Sidi Ifni dels anys cinquanta és una qüestió cabdal i avui poc coneguda. El montblanquí va haver de patir en primera persona la guerra marroquina que es lliuraria aquells anys a l’Àfrica occidental. En aquest context i a causa dels seus estudis, li tocaria formar part de l’estat major de la zona. La seva crònica podeu llegir-la a Sidi Ifni ’57. Impresiones de un movilizado (Cossetània, 2002).

Com el cas dels anys a Sidi Ifni, tota la seva trajectòria es pot resseguir en un article retrospectiu de l’historiador Josep Maria Grau Pujol a l’Aplec de Treballs número 30, quan el 2012 el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà va retre-li un homenatge. Allà hi trobareu les assignatures de dret a la Universitat de Barcelona, les classes impartides al costat de mossèn Martí i Alanís al col·legi de la Mercè, la seva implicació al Club Excursionista de Montblanc, a la ràdio, al Boletín Montblanch i a L’Espitllera, entre d’altres àmbits d’interès.

Des d’aquestes línies, doncs, aprofito per animar Josep Maria Contijoch a anar publicant als diferents diaris, setmanaris i revistes, amb les actualitzacions i les reserves que calgui, els més de mil articles que havent estat escrits encara resten inèdits a l’espera de veure la llum. Aquests textos, com el conjunt d’obra publicada, són un llegat històric important que ens ajuden a entendre el nostre passat més immediat i el nostre present. La seva és la visió d’un cronista d’excepció que coneix bé aquest territori.