Un any d’injustícia

Senyores i senyors, amb les mosques ja calmades i les humitats penetrant arreu gràcies a aquesta aigua desbordada que ens ha caigut del cel, avui vull fer referència a l’any de presó provisional que han patit els nostres presos polítics, i en especial, aquells dos sants que són els anomenats Jordis, prohoms de la nostra societat civil i sobretot homes de pau, que injustament porten més de 365 dies entre reixes de forma  que, més que justícia, sembla un escarni i una mena d’avís a navegants. 


Tanmateix, la resta de presos polítics ja fa també un bon grapat de dies que estan empresonats de forma provisional, sense, al meu entendre, cap mena de raó, ja que deixant de banda si van fer res o no, són moltes les maneres avui dia de poder controlar els moviments d’una persona sense necessitat que hagi d’estar empresonada. De fet, només pel fet de portar un telèfon mòbil al damunt, vostès i jo mateix, ja estem ben controlats, i si ens volen trobar, res més fàcil que fer servir el rastre que deixem amb el mòbil o la geolocalització.
Estem, doncs, davant d’un temps desgraciat, en què la llibertat d’expressió està més en perill que mai i en què els moviments populistes i d’infaust record d’èpoques dels nostres avis estan agafant molta força arreu d’Europa i Catalunya; un cop més, es continua posant la gent al servei de la repressió, com tantes i tantes vegades ha passat en la història del nostre país, carregada de màrtirs i ajusticiats pel simple fet de defensar la nació catalana. Cal, doncs, vetllar per defensar no ja tan sols la nostra nació, sinó la simple llibertat d’expressió.