Recollir tempestes

Hi ha aquella mena de dita que diu que qui escampa vents acaba collint tempestes, i sembla ser que això és el que li pot passar a la dreta espanyola, que ara s’han posat les mans al cap perquè tenen por, molta por, que hi pugui haver un relator, un mediador, o com que vostès li vulguin dir, en les converses entre el Govern i partits polítics catalans i el govern de Sánchez. Ves quines coses, els partits que van dient disbarats antidemocràtics minut sí minut també, s’astoren quan veuen venir que se’ls pot acabar el pou de vots davant d’una possible troballa de solució i manca de conflictes.


De fet, la seva tàctica és sempre la mateixa: escampar vents, llançar benzina i després, de la mà de l’extrema dreta i tot, presentar-se com la solució de tot allò que ells han provocat. I ara es manifestaran diumenge a Madrid, presentant-se com els salvadors de les arrels més ràncies d’una pàtria que ells defensen i que s’enfonsa enmig de fonaments ben podrits, i provocaran, no pas per mèrits dels catalanets, que aquesta pàtria seva acabi sent inviable.


Ja fa molt de temps, per allà la dècada dels noranta, que la dreta espanyola va començar perdre la vergonya, i ara, amb el pas dels anys, l’ha acabat perdent del tot. Recordo, de fet, que poc després d’acabar la guerra dels Balcans un periodista de la zona, refugiat a la demarcació de Girona, escoltant un conegut locutor incendiari de l’Estat, amo encara dels micròfons, comentava que per menys s’havien incendiat els Balcans, amb la consegüent guerra. En fi, potser algun dia hauran de fer cau i net de casa seva, però sense Catalunya.