Com neix la Cooperativa L’Aresta, i que fa que s’esculli aquest nom?
L’Aresta neix el 2013, quan les tres fundadores van decidir crear una cooperativa de treball per elaborar pans de manera artesanal, amb varietats locals i ingredients ecològics, en el marc de l’economia social i solidària. La Glòria, la Gemma i l’Adri van trobar l’obrador de Santa Coloma de Queralt i van decidir crear L’Aresta. Tot i que la primera activitat va ser la fleca, ja sabien que tard o d’hora ampliarien els eixos de treball per tal d’impulsar altres projectes que puguin tenir un impacte transformador i contribuir a alimentar un món rural viu.

L’aresta és un apèndix filiforme posicionat a l’extremitat de les glumes d’alguns cereals, com és el cas del blat forment o del sègol. Amb aquest nom, reivindiquem el fet de treballar amb les varietats locals de cereals. Aquestes varietats, cultivades segons criteris agroecològics pel Josep Mestre de Santa Coloma de Queralt, permeten mantenir el mosaic agroforestal i la biodiversitat vinculada a l’activitat agrària. A més, tenen molts avantatges nutritius i són més digeribles que les varietats modernes de blat. L’aresta també fa referència a la cresta de les serralades, un significat que encaixa amb la passió compartida de moltes de les sòcies de L’Aresta, que s’escapen a la muntanya cada vegada que poden.

I quin és l’objectiu que busca L’Aresta?
Treballem per la sostenibilitat i la transformació social a partir del desenvolupament de l’agroecologia, la sobirania alimentària, l’economia social, solidària i feminista, i ho fem mitjançant pràctiques de cooperació social i autogestionàries. Això ho fem a partir del desplegament de projectes que impulsem des de quatre àrees de treball productives, que es complementen i que estan travessades per aquests eixos compartits: fleca, educació, recerca i dinamització local agroecològica. A més, gestionem amb unes altres vint cooperatives l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona (Coopcamp).

Tots els projectes que impulsem van en una mateixa direcció: fomentar i donar suport a l’economia social i solidària, la transició agroecològica i la sobirania alimentària. Volem viure en un món rural viu, digne, inspirador, comunitari, i plasmem aquesta visió en tots els projectes que coordinem.

Ara celebreu 10 anys. Quina evolució heu vist? Heu crescut com a col·lectiu?
Des dels inicis hem apostat per la forma de cooperativa de treball sense ànim de lucre, això vol dir que som un projecte col·lectiu, posem en comú la nostra força de treball. Ens organitzem de forma assembleària, som sòcies propietàries del projecte al mateix temps que en som treballadores. I cobrem per la nostra feina o dedicació, però no repartim excedents si n’hi ha, sinó que els reinvertim en el projecte. Aquesta manera de funcionar ens ha permès créixer de manera gradual, seguint les inquietuds de les persones que formen part de L’Aresta. El 2013 érem tres sòcies, ara som vuit sòcies i set persones contractades, amb quatre àrees de treball.

Durant aquesta trajectòria heu tingut alguns reconeixements, és així?
El 2021 vam rebre el Premi d’Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals.

Parlem ara de les activitats que realitzeu, com és l’elaboració de pa, o ara que heu organitzat uns tallers. També sou organitzadors de jornades com Territori de Vincles.

A més a més de la producció de pans amb varietats locals i fermentacions llargues, coordinem i realitzem projectes d’educació, de recerca i de dinamització local. Al llarg de l’any, organitzem tallers sobre temàtiques tan diverses com l’elaboració de pans, entendre d’on ve el que mengem, o activitats infantils com fer bombes de llavors, i portem la dinamització de diversos horts socials, escolars i/o agroecològics. A més, organitzem xerrades formatives, sobre temàtiques que creiem que poden ser d’utilitat per als territoris rurals on vivim, com les de Territori de Vincles, que tenen lloc cada any al novembre. A nivell més pràctic, fem acompanyament integral a projectes econòmics, en el marc de l’economia social i solidària a tot el Camp de Tarragona, donem suport al cooperativisme agrari i impulsem proves pilot de diversificació agrària i relleu generacional agrari, recuperació de varietats locals, i moltes coses més!

Creieu que es valora prou el treball en el sector primari?
Pensem que el treball en el sector primari, o el sector de l’elaboració alimentària, està menyspreat i gens valorat. Això dificulta el fet de tenir uns territoris rurals dinàmics, amb terres cultivades per petites productores i oficis artesans, lligats al territori, creant oportunitats de treball als pobles. Canviar aquesta mirada és un pas essencial per aconseguir que les zones rurals recuperin les seves economies locals, siguin atractives i plenes de vida.

I què en dieu, del paper de les dones en el món rural, fet al qual doneu visibilitat amb el vostre projecte?
El paper de les dones en el món rural ha sigut, històricament, o bé invisibilitzat o bé associat a tasques molt delimitades i menyspreades, com les cures. Tots els projectes i àrees de treball de L’Aresta estan travessats d’una mirada feminista, que vol reivindicar aquest paper passat i present. Volem dignificar les cures i posar-les al centre de la nostra activitat, tot posant de manifest la importància de promoure societats inclusives, on el paper, projectes i ganes d’una persona no venen predeterminats pel seu gènere, ni el seu lloc de procedència.

Quines accions transformadores calen perquè hi hagi més consciència per anar cap a una sobirania alimentària?
Això necessitaria una entrevista en si. Hi ha molt per fer, tant des de les entitats del territori com des de les consumidores, sense oblidar el paper clau que hi ha de jugar l’administració pública. Necessitem facilitar la feina de la petita i mitjana pagesia, disminuir la seva càrrega burocràtica, pagar preus dignes, promoure les pràctiques agroecològiques, recuperar el màxim de varietats locals, reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua com a societat; augmentar el consum de productes locals i agroecològics, tant a nivell individual com de compra pública, limitar el nombre de supermercats que es poden implementar a les ciutats, establir mecanismes per facilitar l’accés a la terra i el relleu generacional, així com protegir les terres agràries contra els macroprojectes energètics, entre altres mesures prioritàries.

Per acabar, quins projectes teniu en ment per tirar endavant
Aquest any tenim molts projectes entre mans: la nova comunitat corresponsable de la fleca, un projecte d’aprenentatge i servei, els projectes de dinamització Territori de Vincles, Ruralitats Comunitàries i Einateca Agroecològica, continuem desplegant els serveis de Coopcamp al territori, seguim amb l’Escola del Paisatge, estem acabant un projecte de recerca sobre la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic… Amb tantes coses, la major part de la nostra energia anirà a dur a terme aquests projectes i intentar donar-los continuïtat. Però com que som gent molt inquieta, i ens agrada molt intercooperar amb altres agents del territori, sempre acabem tirant endavant nous projectes.