La formació musical torna als escenaris després d’una trajectòria destacada dins la música local i del rock català. Despres d’un llarg parentesi els seus set músics, acompanyats de tres coristes, tornen amb la voluntat de retrobar-se amb el públic i deixar constància del seu llegat musical amb la gravació d’un nou disc.

Què significa per vosaltres tornar als escenaris després de tants anys?
El poder completar un somni de joventut que teníem als inicis. En l’etapa actual en que ens trobem, on els fills ja son grans, ens permet trobar un cert temps per poder dedicar al nostre conjunt musical per apuntar al propòsit tant anhelat de tenir un disc propi.

El grup va començar la seva trajectòria l’any 1981. Com recordeu aquells primers passos?
Els primers passos van ser complicats, en els anys 80 era una època on no hi havia la tecnologia actual, es a dir, el mon digital era ciència ficció i la realitat presencial que hi havia era molt diferent, la immediatesa que hi ha ara no existia en absolut, les fotografies s’havien d’enviar a revelar i uns dies després en podies visualitzar les virtuts i errors.... el fet de poder composar i tocar amb un grup musical era un acte que tenia una altra dimensió, a més de compartir amb els membres del grup tots els moments bons i no tan bons que vàrem viure.

Vau arribar a actuar per escenaris d’arreu de Catalunya i fins i tot en directe per televisió. Quin record conserveu d’aquella etapa?
En aquella època vam fer moltes actuacions per tota Catalunya, de totes en guardem uns records molt positius i molt bons, per les vivències que ens va aportar el fet d’haver de muntar, transportar, tocar, desmuntar. Això ens va fer conèixer molts llocs i moltes persones enriquint-nos amb el nostre bagatge personal i ens ha donat diferents visions de la música i en definitiva de la vida. Òbviament hi ha records que no son tan positius però si quan penses amb un projecte, cosa, emoció, etc... tens una sensació positiva..., és que ha valgut la pena.

El capítol de sortir a la TV va ser un capítol extraordinari, perquè si recordem, en aquella època només hi havia dos o tres canals de TV,  sí així era, per tant el que ens haguessin proposat per tocar una cançó amb un programa que parlava del poble de Montblanc era tot un honor i un repte perquè s’havia de fer tot en directe, la cançó escollida va ser: “Sonata amb La menor per Mi Montblanc”, així ho vam fer i creiem que no ens va sortir malament, ja que va ser a partir d’aquesta fita, que unes discogràfiques ens van contactar per gravar un disc..., be això es llarg d’explicar  i ja ho farem si es dona el cas, del per què no es va poder gravar aquest disc.

L’any 2022 us vàreu retrobar al “Festival Merlet” després de dècades d’inactivitat del grup. Va ser aquell moment el punt d’inflexió per decidir tornar?
L’any 2022 en el “Festival Merlet” ens van proposar per tornar a fer una actuació, cosa que ens va il·lusionar i que vàrem veure de molt bona manera, ja que sempre havíem tingut la idea de voler gravar un disc amb les cançons pròpies nostres i si ens tornàvem a trobar per actuar de nou seria una molt bona excusa per poder-lo realitzar. Així que ens vam tornar a trobar i començar a tornar a rascar la guitarra i d’altres instruments per recordar els temes, doncs tots nosaltres som músics autodidactes. Ens en vàrem sortir prou be i vam poder tornar a escoltar els temes que havien composat feia dècades. Tot i que les cançons tinguessin aleshores uns fonaments reivindicatius i d’anhels de futur, en l’actualitat passats més de quaranta anys segueixen molt vigents encara. Tot això ens fa sentir que no estem tant desfasats perquè les reivindicacions i desitjos segueixen essent els mateixos i reforçats.

Ara torneu als escenaris. Com ha estat retrobar-vos musicalment i personalment?
El retrobament personal sempre l’hem mantingut i ha existit en tot moment, es a dir, nosaltres sempre ens hem anat trobant; la vida ens ha portat cadascú per un camí diferent, però tots els camins ens han fet coincidir al centre neuràlgic de la plaça i dels Quatre Cantons del nostre poble montblanquí. Per tant, ens hem anat veient i trobant-nos moltes vegades, on ja plantejàvem aquest retrobament, però no ha estat fins fa poc que hem pogut coincidit tots junts altre cop.

Pel que fa al retorn musical ens va costar el recordar tot el que havíem composat i tornar-ho a posar en conjunt i en comú, com hem esmentat abans, malgrat hagin passat més de quaranta anys les reivindicacions que teníem són vigents totalment a dia d’avui i això fa que no ens haguem quedat desfasats del moment (jajaja). Esperem que pel be de la societat actual ho estiguem en breu.

Quina resposta heu rebut del públic en aquest retorn als escenaris?
Ha estat una resposta molt inesperada i a la vegada sorprenent, doncs les persones quan ens troben i parlen dels “Quatre Cantons”, molts dels que viuen fora, ens comenten,  “si mai torneu a tocar aviseu-nos !”...,  això ens dona molt bones vibracions, impuls i ganes de voler gravar el disc per a poder compartir-lo amb tothom. Altres ens demanen on poder aconseguir la samarreta impresa dels “Quatre Cantons”... Tot plegat ens dona més motius per entendre que el que vàrem iniciar fa quaranta anys era més fort del que ens pensàvem o imaginàvem i que no anàvem tant desencaminats. Per això la resposta que ens ha donat ara el públic ha estat una resposta incondicional, molt il·lusionant i engrescadora.  Moltes gràcies a tot el públic que ens estimeu, ens seguiu i ens doneu suport  !!!.

Us fa especial il·lusió actuar en el marc de les festes extraordinàries de la Serra de Montblanc?
Al ser un grup montblanquí el poder participar i col·laborar en les actuacions que es fan en motiu de les Festes de la Mare de Deu de la Serra és per nosaltres tot un honor, compartir amb tots/es que vulguin gaudir de la música que hem elaborat. És el retrobar les arrels de pertànyer i ésser de Montblanc el que fan que aquestes festes que no es fan cada any, agafin una altra dimensió i siguin una gran il·lusió, on esperem que no se’ns  esborrin mai de la memòria col·lectiva del nostre poble montblanquí.

Un dels objectius del grup és gravar un disc amb cançons pròpies. En quin punt es troba aquest projecte? Quan podrà veure la llum?
Sí de fet es l’únic objectiu principal que ens vam marcar, a la nostra edat evidentment el que no podem pretendre es llençar el grup en els somnis originaris que es tenen quan formes o crees de nou un conjunt musical. Ara que ja tenim el nostre projecte vital encarrilat, ens permet disposar de més temps per dedicar-nos a poder tocar i finalment gravar les cançons que vàrem composar. Per poder culminar aquest projecte en l’actualitat estem en una fase musical ja bastant avançada, per a poder realitzar una producció i gravació del disc; cal recordar que malgrat que haguem tornat a trobar-nos de forma regular, encara ens costa molt el poder coincidir i reunir-nos tots junts. És en aquest context que no podem proporcionar encara dates exactes de quan podrà sortir a la llum aquest disc, anirà en funció de les freqüències que ens podem retrobar, assajar i gravar hores d’estudi, tots junts..., però desitgem que sigui ben aviat per a tothom !.

Com resumirieu en una frase aquest retorn als escenaris.
El retorn ha estat com un trencadís d’emocions; enyorança, retrobament, il·lusió, nostàlgia  i esperança de poder fer-les realitat i compartir amb tothom els nostres anhels, en definitiva els nostres antics somnis de joventut, la nostra música pròpia dels  “Quatre cantons”!