La Conca de Barberà presenta una estructura demogràfica marcada per l’envelliment de la població. Segons les dades del 2025, el 25,34% dels habitants té 65 anys o més, xifra que evidencia una presència destacada de persones sènior dins del total. Aquesta proporció ha augmentat lleugerament respecte al 2024 (25,22%) i al 2023 (25,05%), confirmant una tendència de creixement sostinguda en els darrers anys.

Paral·lelament, la població infantil (0-15 anys) disminueix progressivament, representant el 13,55% del total el 2025, per sota del 13,86% del 2024 i del 14,09% del 2021. La caiguda és gradual, però indica una renovació generacional més limitada.

Estabilitat de la població activa
La franja de 16 a 64 anys es manté estable, amb un 61,11% de la població el 2025, gairebé igual que el 2021 (61,10%). Aquesta estabilitat mostra que, tot i l’augment de persones grans i la disminució d’infants, la base de població adulta continua sent rellevant.

Aquest desequilibri podria tenir implicacions per al mercat laboral, els serveis públics, les escoles rurals, l’atenció sanitària i la vida associativa, especialment en municipis petits, on els canvis demogràfics tenen un impacte més visible.

Comparativa amb la mitjana catalana i per sexes
L’edat mitjana de la comarca arriba als 47 anys, 0,67 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, situant la Conca entre les comarques amb població més envellida. Les dones registren una mitjana de 47 anys, lleugerament superior a la dels homes (44,58 anys), una diferència habitual que reflecteix la major presència de dones en les franges d’edat avançada.

Els canvis demogràfics varien segons el municipi. Algunes localitats mostren una disminució de l’edat mitjana, com Blancafort (48,05 → 47,40) o Pontils (47,68 → 45,78), mentre que altres registren un increment notable, com Vilanova de Prades (43 → 49,21) o Vallclara (46,73 → 49,12). Aquestes variacions poden reflectir moviments puntuals de població en municipis petits.

Distribució per sexes i possibles implicacions
La majoria de municipis tenen més homes que dones, amb alguns casos molt marcats en pobles petits: Forès (35,90% dones), Senan (36,17%) o Passanant i Belltall (36,24%). Aquesta diferència pot influir en la formació de noves llars i la natalitat, així com en la capacitat d’arrelament de famílies joves.