Envoltats d'unes setanta persones congregades al restaurant El Cortijo, el passat dissabte 9 d'octubre l'escriptor i director Ricardo Cano Gaviria i la seva dona, la poeta i productora Rosa Lentini, van dur a terme la presentació de dues obres en plena gestació: la pel·lícula El Mambís i del curtmetratge El Medalló. Totes dues es troben al final de la primera etapa per la qual travessen les obres cinematogràfiques en gestació: la preproducció, que és en la que es decideixen el guió, els actors, les localitzacions, etc. El director ha explicat que en aquesta primera etapa la pel·lícula ha comptat amb una subvenció de l'Ajuntament presidit per Josep Andreu i una altra més petita de Marti l'Humá; després va aclarir que tant la pel·lícula com el curt han estat pensats per servir de vitrina a Montblanc i la Conca, per destacar no només per la seva riquesa arquitectònica sinó també pel seu patrimoni històric. Intentant ser més explícit Cano Gaviria va ensenyar una gran fotografia del comiat dels brigadistes a l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí a l'octubre de 1938, en que es pot apreciar al president del govern de la Republica Juan Negrín, al general Vicente Rojo, a Enrique Lister i al fotògraf Robert Capa, i va explicar que Catalunya va ser testimoni directe a primera línia de la caiguda de la República. L'al·lusió venia a tomb perquè en el film s'evoquen diversos esdeveniments de la guerra civil, sense l'ànim de transitar el cinema guerra-civilista espanyol, tan plé de tòpics, sinó de trobar un camí nou a l'evocació, en el context de la memòria històrica.

L'argument de la pel·lícula gira entorn de la figura de Leonor Dalmau, una jove montblanquina que després de gairebé vuit anys d'una absència no interrompuda ni per Nadal ni vacances torna al seu poble natal, Montblanc, al febrer del 2002. Els seus parents i amics estan tan contents de veure-la com extranyats d'aquesta visita no anunciada ni justificada per un motiu aparent. Ha vingut per quedar-se? Es tornarà a marxar? Li ha passat alguna cosa als Estats Units, on suposadament treballava i acabava els seus estudis? Ningú sap res, ni s'atreveix a preguntar ... Mentrestant, ella intenta adaptar-se al nou Montblanc de l'euro i dels immigrants, però gairebé sense adonar-se'n es va internant en el món de la seva àvia malalta, que li brinda un fil cap el passat al final del qual descobreix un camí de retorn cap al present i cap a sí mateixa. Allà, un avantpassat, protagonista d'un anònim acte heroic, li brinda les claus que necessita per redimir-se en una nova identitat presidida per la noció de la responsabilitat davant dels altres ... Pel que fa a El Medalló, el curt explica la història d'un nen que, sense saber que és mort, comença a descobrir-ho el dia que el seu pare, topògraf de professió, en sortir al matí deixa oblidat a casa un medalló que sempre porta a sobre. El nen, angoixat, decideix endur-se'l a la feina, i en el trajecte comença a prendre consciència de la seva nova condició. 

A la segona part de la presentació el director ha explicat que la fórmula de la pel·lícula, la d'una obra portada a terme amb actors no professionals, feia convenient gravar els assajos perquè aquells es familiaritzessin amb la imatge i amb els ritus de l'actuació davant la càmera. Va ser el moment en que la productora Rosa Lentini va oficiar de mestra de cerimònies convidant als actors a prendre part i parlar de la seva experiència amb la pel·lícula. Pepita Miró va ressaltar la importància de donar suport al projecte "a temps", ja que els anys van pesant en una persona de la seva edat i tenia por de no poder esperar molt més... Ana Zaragoza, que assaja el paper protagonista, va afirmar estar molt contenta del seu personatge, del qual va parlar amb mesurat entusiasme per no revelar els seus secrets: Antonia Márquez i Agustí Solé, els últims reis medievals de Montblanc, la primera encarna a la tieta de la protagonista i l'altre a un "Àngel" en el curt, van fer gala de bon humor, mentre que Joan Giró va ressaltar la importància del projecte per Montblanc, assenyalant que se sentien orgullosos de "ser-hi" i que es comptés amb ells... Aquesta intervenció va marcar una tònica general, doncs, d'una o altra manera, els altres actors van incidir sobre el mateix: Rosa Mari Piqué, que sent en la vida real la mare de l'actriu protagonista ho serà també de Leonor Dalmau; Ana López, Guillermina Abeldaño, Judit Rodríguez, Joan Farré Solanes, i els dos actors que no van intervenir, però que van mostrar la seva complaença, el petit Màxim Martín Nevado, protagonista del curt, i Tolete Martínez, que exercia d'amfitrió. 

L'acte es considera el punt de partida per al crowfunding que pròximament es donarà a conèixer per recollir fons (en Facebook buscar Leonor Dalmau o El Mambís) i va comptar també amb la presència d'altres persones que participen o animen d'una o altra manera el projecte, com Ramon Huguet, que treballarà en l'àrea de so, Gemma Torroella, Elizabeth Musté, Joan Nievas, Geoff Cowne, i Enrique Sánchez-Cid, degà dels cineastes de Montblanc, al qual es va rendir al començament un breu homenatge.