El dissabte 5 de desembre passat un grup de barberencs va netejar de matolls i pins la torre de Sant Pere d’Ambigats que, d’uns anys ençà, havia desaparegut de la vista dels automobilistes que baixen per l’autopista, de Cabra en direcció a Montblanc. La torre (bé, el que en queda) s’aixeca a tocar de la A-7, just quan passa per davant del poble de Barberà.

L’actuació dels voluntaris ha estat una acció cívica important, ja que es tracta d’un dels testimonis d’arquitectura militar més antics de la Conca de Barberà. Data del segle XI i formava part de la cadena de torres de guaita o de senyals subsidiàries dels castells que s’anaven construint aquell segle conforme avançava la conquesta cristiana. Servia principalment de comunicació entre els castells de Barberà i Prenafeta i mesurava 6,5 metres de diàmetre exterior, amb el qual hauria fet una altura de 19,5 metres, ja que l’alçada solia ser igual al perímetre (la torre del castell de Barberà fa 8,5 metres de diàmetre, per tant, hauria fet 25,5 metres d’altura). El grup de voluntaris, amb el suport de l’ajuntament, té previst per més endavant consolidar els fonaments de la torre, ja que d’un costat estan completament descalçats i es tem que, si no ho fan, en pocs anys podria desplomar-se.

Quan es construïa la torre d’Ambigats, a uns 25 metres hi havia ja l’ermita de Sant Pere, que l’any 945 havia donat el comte Borrell de Barcelona al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquella distància no permetia vincular la torre a l’ermita, i així ho entenia mossèn Porta en el seu arreplec de dades per a la història de Barberà; tanmateix, la proximitat d’ambdós monuments havia fet que popularment la torre fos coneguda com la “Torre de Sant Pere d’Ambigats”.

Alguns dels pocs historiadors que s’han referit a la torre no l’han sabut veure documentada, tot i que, segons altres, és la “Guàrdia Grossa”, que vol dir torre de guaita grossa, que apareix en uns quants documents del segle XI que parlen dels castells de Barberà i Prenafeta. L’aclariment toponímic el va fer Carme Plaza en el seu llibre Història de Barberà a través dels noms. Plaza va llegir aquells documents antics fent les pauses (o comes) de manera diferent a com ho havien fet abans. Cal aclarir que els documents medievals, com que no porten cap signe de puntuació, poden donar lloc a diferents interpretacions, segons com es faci la lectura. Una pausa, equivalent a una coma en la nova lectura, deixava clar que la Guàrdia Grossa i la Torre de Sant Pere eren la mateixa cosa. Així doncs, malgrat la proximitat i el nom que popularment adquirí, la torre no tingué res a veure amb l’ermita. La Guàrdia Grossa (que no de Sant Pere) servia militarment als castells de Barberà i Prenafeta, mentre l’ermita servia espiritualment als fidels que la visitaven.