La Conca de Barberà, una de les comarques amb més esperança de vida
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Viure a una comarca o a una altra implica, segons es diu, una major o una menor esperança de vida. Aquesta és una de les conclusions a les que s’arriba observant l’estudi Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya, de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, publicat aquest desembre de 2015.
L’estudi diu que aquells que neixen avui a Catalunya tenen una major esperança de vida que els que ho van fer abans de la crisi. Concretament, una esperança de vida de dos anys més uns respecte als altres. Així, l’esperança de vida mitjana a Catalunya és de 83,2 anys.
En altres paraules, a Catalunya, l’esperança de vida en néixer l’any 2013 era de 80,3 anys per als homes i de 86,0 per a les dones. En el període 2007-2013, l’esperança de vida en néixer ha incrementat 1,8 anys, 1,5 en dones i 2,6 en homes. Els valors d’esperança de vida són molt similars a la mitjana de l’Estat espanyol, tant en homes (80,2 anys) com en dones (86,1 anys), i són superiors als de la Unió Europea (77,8 i 83,3 anys, respectivament).
L’esperança de vida en bona salut també ha millorat en aquest període: l’any 2005 era de 63 (homes) i 60,5 (dones), mentre que a l’any 2013 els valors eren de 67,3 (homes) i 68,8 anys (dones).
A nivell comarcal la variabilitat de l’esperança de vida és molt reduïda i no s’ha modificat respecte als anys anteriors a la crisi.
Les comarques amb més i menys esperança de vida
Les comarques catalanes amb una esperança de vida més alta són, en primer lloc, la Vall d’Aran, amb 87 anys. La segueix la Cerdanya, amb 85,6 anys. I en tercera posició hi ha el Pallars Sobirà, amb 84,9 anys. Segons sembla, doncs, comarques totes elles de muntanya.
D’altra banda, les comarques amb una esperança de vida més baixa són dues comarques de la demarcació de Tarragona, l’Alt Camp i la Ribera d’Ebre, ambdues amb 81,6 anys, o el Ripollès (també comarca de muntanya), amb 81,8 anys.
Tot plegat implica una diferència de cinc anys i mig entre les comarques amb la major esperança de vida i la de menor.
També cal esmentar que aquest estudi apunta també que la taxa d’atur és un indicador important a l’hora de xifrar una edat en l’esperança de vida.
La comparació de les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2006 amb les dades de 2013-2014 mostra que les persones a l’atur han declarat pitjor salut autopercebuda, i especialment aquelles persones aturades de llarga durada (un any o més d’atur).
Dades de la nostra comarca
Si bé hem dit que tres comarques de muntanya encapçalen la llista de zones amb una major esperança de vida a Catalunya, la quarta comarca a la classificació és la Conca de Barberà, superant els 84 anys d’edat de mitjana d’esperança de vida.
Si separem homes i dones, les dones tenen una major esperança de vida, que arriba als 86 anys, i els homes cap als 83 anys.
L’estudi diu que aquells que neixen avui a Catalunya tenen una major esperança de vida que els que ho van fer abans de la crisi. Concretament, una esperança de vida de dos anys més uns respecte als altres. Així, l’esperança de vida mitjana a Catalunya és de 83,2 anys.
En altres paraules, a Catalunya, l’esperança de vida en néixer l’any 2013 era de 80,3 anys per als homes i de 86,0 per a les dones. En el període 2007-2013, l’esperança de vida en néixer ha incrementat 1,8 anys, 1,5 en dones i 2,6 en homes. Els valors d’esperança de vida són molt similars a la mitjana de l’Estat espanyol, tant en homes (80,2 anys) com en dones (86,1 anys), i són superiors als de la Unió Europea (77,8 i 83,3 anys, respectivament).
L’esperança de vida en bona salut també ha millorat en aquest període: l’any 2005 era de 63 (homes) i 60,5 (dones), mentre que a l’any 2013 els valors eren de 67,3 (homes) i 68,8 anys (dones).
A nivell comarcal la variabilitat de l’esperança de vida és molt reduïda i no s’ha modificat respecte als anys anteriors a la crisi.
Les comarques amb més i menys esperança de vida
Les comarques catalanes amb una esperança de vida més alta són, en primer lloc, la Vall d’Aran, amb 87 anys. La segueix la Cerdanya, amb 85,6 anys. I en tercera posició hi ha el Pallars Sobirà, amb 84,9 anys. Segons sembla, doncs, comarques totes elles de muntanya.
D’altra banda, les comarques amb una esperança de vida més baixa són dues comarques de la demarcació de Tarragona, l’Alt Camp i la Ribera d’Ebre, ambdues amb 81,6 anys, o el Ripollès (també comarca de muntanya), amb 81,8 anys.
Tot plegat implica una diferència de cinc anys i mig entre les comarques amb la major esperança de vida i la de menor.
També cal esmentar que aquest estudi apunta també que la taxa d’atur és un indicador important a l’hora de xifrar una edat en l’esperança de vida.
La comparació de les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2006 amb les dades de 2013-2014 mostra que les persones a l’atur han declarat pitjor salut autopercebuda, i especialment aquelles persones aturades de llarga durada (un any o més d’atur).
Dades de la nostra comarca
Si bé hem dit que tres comarques de muntanya encapçalen la llista de zones amb una major esperança de vida a Catalunya, la quarta comarca a la classificació és la Conca de Barberà, superant els 84 anys d’edat de mitjana d’esperança de vida.
Si separem homes i dones, les dones tenen una major esperança de vida, que arriba als 86 anys, i els homes cap als 83 anys.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres