Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Museu d'Història de Catalunya ofereix portes obertes a l’equipament i presenta la instal·lació temporal Dones que parlen de dones dins la seva exposició permanent. La instal·lació, que es podrà veure a partir d'aquest 8 de març, vol donar visibilitat de manera simbòlica al conjunt de dones que, al llarg del temps, han lluitat, reivindicat i treballat per defensar el gènere femení dins la societat.

A la instal·lació s’hi podran conèixer: les figures prehistòriques de dones del Mediterrani occidental; l’autoritat femenina a les poblacions iberes; Duoda (nascuda cap al 803); la Comtessa Beatriu de Dia (nascuda cap al 1140); Isabel de Villena (1430-1490); Caterina Llull i Sabastida (Barcelona, c. 1440-1495); Estefania de Requesens i Roís de Liori (c. 1504 – Barcelona, 1549); Juliana Morell (Barcelona, 1594 – Avinyó, 1653); Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 1862 – Barcelona, 1931); Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913); Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 – Barcelona, 1961); Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943); Maria-Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991); El moviment feminista dels anys setanta;  Maria-Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, 1952 – Barcelona, 1998); Victòria Sau i Sánchez (Barcelona, 1930-2013).

Com a prèvia del Dia Internacional de la Dona, dissabte el museu ha convidat als interessats i interessades a participar de manera gratuïta en la ruta ‘A peu per la Barcelona de les dones’, que es realitza cada primer dissabte de mes. L’itinerari recorre els carrers de Ciutat Vella (Barcelona) com a escenari quotidià de la vida de moltes dones i, tot passejant, s’analitza l’evolució històrica del paper de les dones a la societat i es coneixen aquells indrets en els quals, encara avui, podem trobar indicis del seu llegat. Les places van quedar exhaurides en menys d’una hora.

I també en aquesta línia, a la tardor, el museu celebrarà la jornada ‘Museus i perspectives de gènere’, sobre la inclusió i el tractament de la figura femenina en el relat dels museus d’arreu del món i, especialment, de Catalunya. (Data prevista: 19 d’octubre).

Perquè celebrem el Dia Internacional de la Dona?

Diversos fets puntuals es recullen en la commemoració del Dia Internacional de la Dona: una vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton el març del 1919, i, sobretot, les reivindicacions de dones americanes i europees pel dret a vot a la primera meitat del segle XX. Reivindicacions laborals, de millora en les condicions de treball i de vida, drets polítics i la pau es troben en l’origen d’aquesta celebració.

Amb el ressorgiment del feminisme a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, es dóna un nou impuls a aquesta celebració reivindicativa i, concretament l’any 1977, les Nacions Unides  fixen el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, convertint aquesta data en un símbol per a les dones dels cinc continents.

El Museu d’Història de Catalunya vol acompanyar al visitant en la celebració del 8 de març de 2016 i s’afegeix a aquesta commemoració amb la instal·lació Dones que parlen de dones, que  recull l’acció reivindicativa de 16 dones del nostre paísi vol serun modest reconeixement a la presència de les dones d’ahir i d’avui en la història.

Instal·lació temporal ‘Dones que parlen de dones’

A través de la biografia i els escrits de 16 dones de diferents èpoques –des de la prehistòria fins a l’actualitat-, la instal·lació vol donar visibilitat a totes les dones que, al llarg de la història, han reivindicat la seva figura dins la societat.

Concretament, la instal·lació consisteix en 16 plafons, cada un dedicat a una de les dones, amb la biografia i una selecció de textos escrits per cadascuna d’elles i que els trobarem ubicats al llarg del recorregut de l’exposició permanent, a l’àmbit que li pertoca cronològicament al personatge en qüestió.

Els plafons porten els colors lila, verd i blanc, coneguts universalment pel seu vincle amb el moviment feminista, ja que són els que utilitzaven les sufragistes angleses a finals del segle XIX i principis del XX, un dels moviments més importants a Europa.