El Teatre del Casal de l'Espluga de Francolí acollia aquest diumenge 20 de març la representació de l'obra de teatre "Un cel de plom", una adaptació de la novel·la de Carme Martí i que interpreta l'actriu Mercè Arànega, guardonada amb els premis nacionals de Cinematografia i de Teatre. Una història commovedora que no ha deixat indiferent el públic espluguí.

Una història que crida per ser coneguda, una actriu en estat de gràcia i una direcció impecable fan de l’adaptació de la biografia de l’exiliada Neus Català, un espectacle impactant, emotiu i necessari.

Com els sirians, els catalans també vam patir l’exili. L’actriu Mercè Arànega es posa a la pell d’una dona singular, una heroïna anònima. Nascuda al petit poble dels Guiamets, ella és la pagesa del Priorat que travessa la frontera cap a França amb 180 nens i nenes durant l’èxode republicà. És la dona empresonada i maltractada per col·laborar amb la Resistència a la presó de Llemotges. És la dona internada al camp d’extermini nazi de Ravensbrück. És la dona capaç de superar l’horror i tornar a viure un cop alliberada i, fins i tot, tenir dos fills malgrat els experiments nazis per esterilitzar-la. És la dona que ha lluitat perquè aquella barbàrie no s’oblidés.

La vida de Neus Català és un exemple de coherència, de solidaritat i de lluita sense escarafalls. I, a més, és un testimoni d’allò que ningú no hauria d’ignorar, perquè en l’exercici de la memòria històrica hi ha la vacuna contra l’horror. Ha dedicat tota la vida a recordar les companyes de captiveri a les quals sobrevisqué i amb qui conegué l’horror, però també la solidaritat.