La fàbrica montblanquina de begudes gasoses Mir ja funcionava els anys vint del segle XX. Era regentada per Bonaventura Mir i Sabaté, juntament amb el seu fill Josep Mir i Roselló, que a finals de l’any 1937, als 20 anys, va morir afusellat.

Segons explica Lluís Vives i Poblet, Josep Mir provenia d’una família ben vista de la vila, tot i que era de dretes. Durant la revolta civil va acceptar un lloc d’acció del servei d’espionatge pel bàndol nacional i es va desplaçar a Barcelona. En aquest període es fa amic d’un quintacolumnista del bàndol roig, sembla ser que també espia, ja que formava part d’un grup clandestí que lluitava per la desfeta militar del territori. Aquest tenia una “amiga” tanguista d’un cabaret del Paral·lel. La tanguista era també col·laboradora de l’amic; per diners sostreia informació als milicians, soldats i oficials que visitaven els locals del Paral·lel. En ocasions, amb permís de l’amic, la tanguista col·laborà amb Mir, fins que aquesta, a banda de preferir treballar amb el montblanquí, se’n va enamorar-se. Quan l’amic va adonar-se de l’afer va trencar tot tipus de relació amb la parella i a més a més els va delatar. La matinada següent, Mir i la tanguista eren detinguts i empresonats al castell de Montjuïc i, posteriorment, el novembre de 1937 Mir és afusellat.

Amb la mort de Josep Mir i a causa de la Guerra Civil, la fàbrica comença a defallir, i el 1941 la indústria tanca les seves portes.

En un primer moment la fabricació de les begudes gasoses es duia a terme al carrer Major, 30, de Montblanc (actual número 28), però amb els anys es va traslladar al carrer Parlaments, 16 (actual número 18).

Tot i que falta tractar-la, a primer cop d’ull hi ha documentació d’entre els anys vint i quaranta. En podem destacar llibres de comptabilitat de l’any 1928 i correspondència de l’esmentada fàbrica.