Les reunions de la Junta del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, amb historiadors, literats i erudits, eren l’indret idoni i periòdic per a copsar la grandesa de la seva trajectòria. Aquells moments de retrobada, records, conversa i arguments eren un autèntic pont entre els estudis territorials més propers i la solemnitat de les grans institucions de la capital catalana, que també coneixia bé, ja que n’havia estat un dels principals pilars constructors.

El medievalista Josep Maria Sans Travé (Solivella, 1947 - 2026), qui fou director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, defensava amb entusiasme les seves conviccions, aportava context en les explicacions i, en confiança, ens permetia descobrir la intrahistòria de decisions culturals de transcendència, ja fossin dels temps actuals o de les que havien tingut lloc durant els anys vuitanta i noranta. Així, ja fos a la prèvia de les reunions montblanquines, o allargant-ne el final, compartíem amb Sans Travé l’estat de projectes, la preparació de llibres, dates d’agenda i el moment de les recerques que calia publicar aviat.

Com a Montblanc o a Solivella, coincidir amb Sans Travé a Barcelona -ja fos en inauguracions al Museu d’Història de Catalunya, anant o venint de la plaça de la Catedral o del carrer de Jaume I, i en actes al Palau Robert- sempre era un goig, per la dosi de motivació i energia que ens transmetia i les ganes de seguir avançant. Perquè els plantejaments tiressin endavant, calia posar-s’hi i fer-los realitat. I així ens ho remarcava en qualsevol ocasió, amb suggeriments, idees i telèfons.

La seva transversalitat i intensa implicació en la vida cultural, històrica i acadèmica del país durant el darrer mig segle es veu reflectida aquests dies per les nombroses mostres de condol expressades arreu de la nostra geografia. Per l’Arxiu Nacional de Catalunya “el país perd un baluard d’erudició, del patrimoni i la cultura i l’Arxiu un fragment essencial de la seva història”; i el departament de Cultura de la Generalitat feia èmfasi “en la memòria documental de Catalunya”. L’Ajuntament de Montblanc evidenciava que l’historiador era fill adoptiu de la vila, i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà recordava que Sans Travé va ser reconegut amb el Premi d’Honor el 2017, de la mateixa manera que l’Arxiu Tarradellas valora que “la seva tasca com a historiador, arxiver i servidor públic deixa una empremta profunda en la preservació de la memòria documental del nostre país”. La revista Sàpiens posa en relleu el fet que Sans Travé “va dedicar la seva vida a preservar i estudiar la memòria del país”, la revista Cultura i Paisatge el definia com a “referent i pal de paller” i per Pagès Editors “ha estat un privilegi comptar amb la seva confiança al llarg dels anys i acollir al catàleg gran part de la seva obra”.

L’Institut d’Estudis Vallencs destacava que Sans Travé era una “figura fonamental en l’arxivística a Catalunya” i Òmnium Cultural, el Real Colegio de España en Bolonia, l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya, ACAL, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, el Fons d’Història Local de la UAB, entre molts d’altres, també n’expressaven el seu condol.

Et trobarem molt a favor, Josep Maria!