Dimarts, dia 21 de febrer, va continuar el judici per la mort de Sara Lozano; una jornada ben emotiva, no en va es tractava de la jornada en què havia de declarar el germà de la víctima i acusació particular en aquest judici, Mario Lozano, que va protagonitzar moments emotius de record a la seva germana, pare i àvia. El germà de Sara va deixar ben clar que el seu pare sempre havia tingut clar que Jaume Solsona era el culpable del que li va passar a la seva germana.

En la seva declaració, Mario Lozano va posar de manifest les contradiccions de l’acusat, Jaume Solsona, en relació amb quan i on havia deixat a Sara després que ambdós sortissin per diferents indrets d’oci tant de Montblanc com de l’Espluga de Francolí. Lozano va comentar davant el tribunal que el seu pare i la seva germana van parlar per telèfon la mateixa nit dels fets, quan eren més o menys les tres de la matinada. Sara hauria contestat al pare que estava amb uns amics i que no tardaria a arribar a casa. El germà de Sara també recordava davant el tribunal que el seu pare havia preguntat a Solsona sobre la seva filla i que aquest li va afirmar que l’havia deixat en un caixer automàtic de l’Espluga de Francolí; fet aquest que, segons Mario Lozano, es contradiu amb la versió que Solsona hauria donat a l’amo d’un conegut local d’oci nocturn de Montblanc. A més a més, segons Mario Lozano Sara sempre tenia el costum d’avisar si no anava a dormir a casa seva i en aquest cas no ho va fer .

Durant la declaració de Mario Lozano, aquest va comentar la delicada situació per la qual passava la seva germana petita amb l’alcohol i també va explicar que havia arribat a tenir contacte amb les drogues, a part també de la forta depressió que la víctima arrossegava després de la mort de l’àvia. Amb tot plegat, Mario Lozano també va comentar que arran de tot això el pare controlava les targetes de crèdit de Sara, amb el seu consentiment, i que hauria demanat a diferents establiments que no li servissin begudes alcohòliques, pel fet que s’estava tractant amb antidepressius i ansiolítics.

Finalment, moment especialment emotiu va ser quan, en resposta de com era la vida de Mario sense la seva germana, tot recordant que per a ell Sara era molt especial, ja que havien crescut junts a falta de la mare, que va morir quan eren petits. També va afirmar que Sara era la “nineta dels seus ulls” per al pare, que cal recordar que moriria un dia després de la detenció de Jaume Solsona. També feia poc que la família havia perdut l’àvia.