Amb l’arribada de dilluns ha arribat també la represa del judici pel cas de Sara Lozano, en la seva cinquena jornada. En aquesta jornada, el protagonisme l’han tingut agents destinats a la comissaria de Montblanc i policies d’Homicidis de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) del Camp de Tarragona.

En aquesta vista d’avui, el sergent responsable de la Unitat Territorial del Grup d’Homicidis explicava, al preguntat pel fiscal, que des del primer moment que es va saber que s’havia trobat un cadàver parcialment calcinat el 26 d’octubre del 2014 en el conegut terreny situat entre Montblanc i l’Espluga de Francolí, que havia estat propietat de la família de Solsona, ja hi va haver ràpidament sospites sobre qui podia ser la víctima, ja que la denúncia per la desaparició de Sara s’havia posat el mateix cap de setmana. Oficialment, però, haurien de passar uns dies per tal de que gràcies a les empremtes digitals de la víctima es pogués confirmar que, efectivament, es tractava de Sara Lozano. L’abans esmentat sergent comentava també davant el tribunal elements ja coneguts, que abans d’anar al pub Xenon de l’Espluga, tant Jaume Solsona com Sara Lozano haurien estat al bar Lenon de Montblanc, tot i que amb paraules del sergent, Solsona l’hauria d’haver deixat a casa i no ho va fer. Tots dos van marxar del pub espluguí sense pagar les consumicions. Posteriorment, el sergent continuava explicant que Sara volia anar a un caixer automàtic i que Solsona afirma que l’hauria deixat a l’Espluga. El mateix sergent ha continuat relatant els fets ja explicats en altres moments com que Solsona hauria tornat a Montblanc per camins rurals per tal d’evitar els controls policials a la carretera, i que aquest hauria passat la nit a l’ermita de Sant Josep i hauria anat ja a casa seva al matí.

Els policies van manifestar al tribunal, també, la gran dificultat que representa arribar a la finca on es va trobar el cos de Sara, que és necessari conèixer l’indret per arribar-hi i que per a un turisme és una zona de difícil accés. Els agents han declarat, també, que el cos es va trobar parcialment calcinat, que es van trobar dues peces metàl·liques d’encenedor; una funda de preservatiu dels que se subministren en centres de tractament de drogodependències; un pamflet de publicitat de la Fira de Móra d’Ebre, i el comprovant de pagament d’una targeta de crèdit, que els mossos haurien comprovat que no corresponia a cap targeta de l’entorn ni de Sara ni de Solsona. Els mossos també continuaven relatant les diferents mostres que es van recollir de l’indret. Tanmateix, com a dada interessant, els mossos afirmaven que analitzades les trucades del telèfon mòbil de Sara, aquesta hauria parlat per darrer cop amb el seu pare poc abans de les tres de la matinada del 25 d’octubre i que s’hauria fet en moviment com es veu a través de repetidors entre l’Espluga de Francolí i Montblanc. El pare hauria trucat posteriorment a Sara; primer donava senyal, i posteriorment, ja no. Per als agents, i com a dada també important, el fet que Sara digués que havia d’anar a un caixer automàtic hauria estat una excusa per no pagar les consumicions al Pub Xenon de Montblanc, ja que cal recordar que la família li controlava els moviments econòmics, després dels problemes que la noia havia tingut amb l’alcohol i les drogues. Tot i així, els mossos afirmaven que la Sara hauria retirat en persona 30 euros d’una oficina bancària de Montblanc, el dia 24 d’octubre al matí.

Tanmateix, els mossos han afirmat que les diferents gestions per tal d’analitzar les càmeres de seguretat en comerços del voltant i dels caixers automàtics de l’Espluga de Francolí no han donat resultat a l’hora de visualitzar bé tant Sara com Jaume Solsona. També, segons les declaracions policials, Solsona anava sovint a la finca on es va trobar Sara a consumir substàncies estupefaents.

Cal, doncs, concloure, que per als Mossos d’Esquadra Solsona seria el principal sospitós en la investigació, pel fet de ser la darrera persona a ser vista amb la víctima, les incoherències en les seves primeres declaracions com a testimoni, i el fet estrany que hagués pogut deixar Sara sola a l’Espluga de Francolí, en plena matinada; fet que, per altra banda, dubten que fos així, i que és també estrany que entre la desaparició del cos de la víctima i la troballa del mateix Solsona no intentés trobar-la, ajudés a buscar-la o mirés de posar-s’hi en contacte. L’agent que li va prendre declaració hores abans que es trobés el cos ha afirmat que va anar a comissaria de seguida que se’l va trucar per telèfon i que, un cop allí, va mostrar-se nerviós i fins i tot, en algun moment, es va posar a plorar.