He esperat dos anys i mig per sentir-lo parlar, per defensar-se fins la sacietat i que em donés totes aquelles raons per creure-me'l i poder entendre el que va passar aquella nit del 25 d'octubre. M'hagués agradat que m'expliqués què va passar de debò, però res m'ha servit, res del seu discurs m'ha aclarit aquest anys de silenci, res m'ha emocionat, res m'ha fet sentir cap empatia i apropar-me a ell. M'ha semblat un discurs farcit de palla, ple d'elements perifèrics, innecessaris i redundants. Ens ha tingut tres hores esperant el que ja no es pot esperar i que no vull esperar més. Només espero a la setmana vinent, al veredicte del jurat i que posin punt i final a tota aquesta agonia d'una vegada per totes. 

 

Firmat, Mario Lozano