El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat, en el marc de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, un seguit de modificacions del text refós de la Llei reguladora dels residus, entre les quals, es prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, incloent el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent, en els punts de venda de mercaderies o productes.

La mesura, que entrarà en vigor demà divendres, serà d’aplicació a tots els comerços de Catalunya, sigui quina sigui la seva tipologia, sempre que en vendre el producte facin servir bosses de plàstic de nanses d’un sol ús. Només quedaran excloses les anomenades “bosses de secció” –que els clients fan servir, per exemple, per emportar-se la fruita de forma separada a la fruiteria o al supermercat.

El Pacte per la Bossa, renovat al maig de 2016, és un acord sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l’Estat que va establir per primera vegada un marc de col·laboració per reduir el consum bosses de nanses d’un sol ús en un 50% l’any 2012. L’objectiu es va assolir amb escreix, i es va passar de les 327 bosses anuals per càpita a les 156. El comportament desigual entre els diversos sectors comercials, però, van fer plantejar la necessitat d’un consens de totes les parts. En concret, tot i que les grans superfícies havien rebaixat considerablement la distribució d’aquestes bosses, fent-les pagar als clients o descomptant-ne l’import si no s’adquiria, el petit i mitjà comerç de proximitat tenia dificultats per aplicar de forma voluntària el pagament obligatori.

Aquestes bosses, a més de consumir de recursos en la fase de producció, comporten d’altres impactes sobre el medi. Degut el seu poc pes són fàcilment transportables pel vent i poden arribar a ser consumides pels animals o obstruir canonades i conductes, i fins i tot arribar al mar amb greus conseqüències sobre els ecosistemes marins. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250 mil milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic dissolts flotant per la superfície.