El monestir de Poblet, el primer atractiu turístic
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El Mapa nacional de l’oferta i els productes turístics, atles del turisme de Catalunya, elaborat per la Universitat de Barcelona per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, situa el monestir de Poblet, de la Ruta del Cister, com a primer atractiu més nomenat a la guies que fan servir els estrangers quan visiten el nostre país.
En el rànquing dels impactes a les guies turístiques, el conjunt dels tres espai que integren la Ruta del Cister, a les guies analitzades, presenten un índex superior a la Costa Daurada i Costa Brava.
Les diferents guies turístiques dibuixen un mapa d’atractius turístics de Catalunya que coincideix amb l’ideari generalitzat que hom té de les principals icones més representatives del país. En el mapa general (veure quadre adjunt a la següent pàgina) es representa la relació dels principals atractius turístics de Catalunya segons les guies turístiques; és a dir els atractius més mencionats (amb major text descriptiu), més destacats (amb imatges i mapes) i més valorats (amb opinions favorables per ser visitats).
D’un conjunt total de 2.722 atractius tangibles catalogats a les guies, 230 atractius són presents en totes les guies turístiques analitzades. D’aquests atractius que apareixen a totes les guies, més de la meitat es concentren a l’àrea de Barcelona ciutat (131 atractius). Aquestes dades resulten significatives per la rellevància de la ciutat de Barcelona en l’imaginari turístic de Catalunya a les guies.
Un dels fets més destacats, des del punt de vista del territori, és que aquests atractius que representen millor la imatge de Catalunya a les guies es troben repartits en dos grans blocs. Un primer, molt dispers territorialment pel país: Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici —Pallars— (4,23), catedral de Girona —Gironès— (4,25), Museu d’Història de Tarragona —Tarragonès— (4,3), Reial Monestir de Santa Maria de Poblet —Conca de Barberà— (5,57) i monestir de Santes Creus (4). I un segon concentrat a la ciutat de Barcelona: la Sagrada Família (5,08), la Pedrera (4,02), el Parc Güell (4,94), la catedral de Barcelona (5,21) i el Museu d’Art Nacional de Catalunya —MNAC (4,51). En general els atractius d’origen cultural són els més representats en les guies de turisme.
També, des d’una òptica general, es destaca el fet que cap de les dues grans destinacions turístiques de sol i platja (Costa Daurada i Costa Brava) tingui un atractiu físic concret que representi la zona. En la majoria de les guies, aquesta és una imatge configurada a partir d’un conjunt d’atractius tangibles (platges, nuclis monumentals, etc.) i d’altres de caire intangible (folklore, gastronomia, oci nocturn, etc.).
La guia amb més volum d’informació sobre els atractius turístics de Catalunya és la Guía azul de Cataluña de l’editorial GAESA. Aglutina 2.696 atractius turístics tangibles del país, amb una elevada concentració a l’àrea de Barcelona. Més enllà, els atractius que apareixen a la guia es reparteixen d’una manera molt uniforme pel territori català. Se’n poden destacar algunes conclusions: la concentració d’atractius a les zones més turístiques del litoral (Costa Brava i Costa Daurada), un seguit d’atractius amb una continuïtat geogràfica que comencen a la costa i s’endinsen cap al rerepaís (són significatius els eixos de concentració que es generen des de la ciutat de Tarragona cap al Penedès i cap a l’Alt Camp seguint la Ruta del Cister i també els que s’originen a la Costa Brava i arriben fins a la ciutat de Girona i la Garrotxa) i d’una forma més discontínua els pols de concentració constituïts per Lleida, la Vall d’Aran, les valls del Cadí i les Terres de l’Ebre.
La Guía Lonely Planet d’Espanya, publicada a l’estat espanyol per Planeta, dedica a Catalunya més del 22% dels atractius turístics presents a la guia general. En el mapa, la guia concentra bona part dels atractius a Barcelona i identifica tan sols com a “principals atractius de l’entorn” els presents a les ciutats capital de província, als nuclis turístics de Lloret de Mar, Platja d’Aro, Sitges i Salou i a les principals referències geoturístiques de l’interior de Catalunya: la Vall d’Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i la Ruta del Cister.
En el rànquing dels impactes a les guies turístiques, el conjunt dels tres espai que integren la Ruta del Cister, a les guies analitzades, presenten un índex superior a la Costa Daurada i Costa Brava.
Les diferents guies turístiques dibuixen un mapa d’atractius turístics de Catalunya que coincideix amb l’ideari generalitzat que hom té de les principals icones més representatives del país. En el mapa general (veure quadre adjunt a la següent pàgina) es representa la relació dels principals atractius turístics de Catalunya segons les guies turístiques; és a dir els atractius més mencionats (amb major text descriptiu), més destacats (amb imatges i mapes) i més valorats (amb opinions favorables per ser visitats).
D’un conjunt total de 2.722 atractius tangibles catalogats a les guies, 230 atractius són presents en totes les guies turístiques analitzades. D’aquests atractius que apareixen a totes les guies, més de la meitat es concentren a l’àrea de Barcelona ciutat (131 atractius). Aquestes dades resulten significatives per la rellevància de la ciutat de Barcelona en l’imaginari turístic de Catalunya a les guies.
Un dels fets més destacats, des del punt de vista del territori, és que aquests atractius que representen millor la imatge de Catalunya a les guies es troben repartits en dos grans blocs. Un primer, molt dispers territorialment pel país: Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici —Pallars— (4,23), catedral de Girona —Gironès— (4,25), Museu d’Història de Tarragona —Tarragonès— (4,3), Reial Monestir de Santa Maria de Poblet —Conca de Barberà— (5,57) i monestir de Santes Creus (4). I un segon concentrat a la ciutat de Barcelona: la Sagrada Família (5,08), la Pedrera (4,02), el Parc Güell (4,94), la catedral de Barcelona (5,21) i el Museu d’Art Nacional de Catalunya —MNAC (4,51). En general els atractius d’origen cultural són els més representats en les guies de turisme.
També, des d’una òptica general, es destaca el fet que cap de les dues grans destinacions turístiques de sol i platja (Costa Daurada i Costa Brava) tingui un atractiu físic concret que representi la zona. En la majoria de les guies, aquesta és una imatge configurada a partir d’un conjunt d’atractius tangibles (platges, nuclis monumentals, etc.) i d’altres de caire intangible (folklore, gastronomia, oci nocturn, etc.).
La guia amb més volum d’informació sobre els atractius turístics de Catalunya és la Guía azul de Cataluña de l’editorial GAESA. Aglutina 2.696 atractius turístics tangibles del país, amb una elevada concentració a l’àrea de Barcelona. Més enllà, els atractius que apareixen a la guia es reparteixen d’una manera molt uniforme pel territori català. Se’n poden destacar algunes conclusions: la concentració d’atractius a les zones més turístiques del litoral (Costa Brava i Costa Daurada), un seguit d’atractius amb una continuïtat geogràfica que comencen a la costa i s’endinsen cap al rerepaís (són significatius els eixos de concentració que es generen des de la ciutat de Tarragona cap al Penedès i cap a l’Alt Camp seguint la Ruta del Cister i també els que s’originen a la Costa Brava i arriben fins a la ciutat de Girona i la Garrotxa) i d’una forma més discontínua els pols de concentració constituïts per Lleida, la Vall d’Aran, les valls del Cadí i les Terres de l’Ebre.
La Guía Lonely Planet d’Espanya, publicada a l’estat espanyol per Planeta, dedica a Catalunya més del 22% dels atractius turístics presents a la guia general. En el mapa, la guia concentra bona part dels atractius a Barcelona i identifica tan sols com a “principals atractius de l’entorn” els presents a les ciutats capital de província, als nuclis turístics de Lloret de Mar, Platja d’Aro, Sitges i Salou i a les principals referències geoturístiques de l’interior de Catalunya: la Vall d’Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i la Ruta del Cister.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres