Un estudi sobre escarabats al Paratge Natural de Poblet situa aquest bosc com un dels més ben conservats de la Mediterrània

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El Paratge Natural de Poblet disposa de boscos madurs amb una forta presència de fusta morta a terra o en peu. Lluny de ser un inconvenient, aquesta fusta proporciona aliment i refugi a una infinitat d’espècies de fongs i d’insectes, entre els que destaquen els escarabats saproxílics. Aquest es tracta d’un grup molt divers i malauradament encara molt desconegut, tot i ser essencial en el reciclatge de la matèria orgànica morta, ja que participen en la seva descomposició. Aquest procés es dona en les comunitats més riques i complexes dels ecosistemes terrestres, i arriba a representar fins al 25 % de tota la biodiversitat d’un bosc.
En aquest context, des del Paratge Natural de Poblet s’han promogut diversos estudis amb l’objectiu d’ampliar el coneixement d’aquest important grup i afavorir-ne la conservació. Actualment, la llista arriba fins a les 282 espècies, entre les quals es troben tres primeres cites per a la península Ibèrica i nou primeres cites per a Catalunya, una xifra de les més elevades de la Mediterrània per a un espai natural. Per fer una comparació, n’hi ha més al bosc de Poblet que en tot el Montseny.
Aquests escarabats, que poden arribar a viure diversos anys en forma de larva dins un tronc, representen la base de la cadena tròfica, per la qual cosa són fonamentals per als processos ecològics dels boscos. En aquest sentit, prenen més importància encara quan parlem dels relictes i singulars boscos madurs que es preserven a casa nostra.
En el context mediterrani, on durant segles hi ha hagut un ús intensiu de la fusta, resulta molt difícil trobar estructures forestals complexes, amb arbres veterans, gruixuts, amb cavitats, fusta morta, etc. A més, tradicionalment s’ha cregut que tenir el bosc sense fusta morta era millor per evitar incendis i/o les plagues, fet que no és cert. La presència de fusta morta no incideix en la propagació dels incendis, alhora que la diversitat d’escarabats afavoreix el control de plagues. És doncs evident que en la gestió forestal cal incorporar mesures per afavorir el desenvolupament d’aquest grup d’insectes.
Per a qui vulgui conèixer aquests escarabats i els singulars boscos i ambients on viuen, s’ha programat a la zona del barranc del Tillar una activitat oberta a grans i petits. El proper 8 de juliol el vespre, coincidint amb el moment de l’any en què la corba de vols dels escarabats saproxílics és màxima, se’n farà un cens. L’activitat serà guiada per Eduard Piera, expert en entomologia i autor de diversos estudis al Paratge Natural de Poblet. Entre totes les espècies que s’hi espera trobar, hi ha l’escanyapolls (Lucanus cervus), protegit en l’àmbit europeu. Es tracta d’un dels escarabats més grans d’Europa, que pot arribar als 9 cm, sobretot per les llargues mandíbules que desenvolupen, es especial els mascles.
En aquest context, des del Paratge Natural de Poblet s’han promogut diversos estudis amb l’objectiu d’ampliar el coneixement d’aquest important grup i afavorir-ne la conservació. Actualment, la llista arriba fins a les 282 espècies, entre les quals es troben tres primeres cites per a la península Ibèrica i nou primeres cites per a Catalunya, una xifra de les més elevades de la Mediterrània per a un espai natural. Per fer una comparació, n’hi ha més al bosc de Poblet que en tot el Montseny.
Aquests escarabats, que poden arribar a viure diversos anys en forma de larva dins un tronc, representen la base de la cadena tròfica, per la qual cosa són fonamentals per als processos ecològics dels boscos. En aquest sentit, prenen més importància encara quan parlem dels relictes i singulars boscos madurs que es preserven a casa nostra.
En el context mediterrani, on durant segles hi ha hagut un ús intensiu de la fusta, resulta molt difícil trobar estructures forestals complexes, amb arbres veterans, gruixuts, amb cavitats, fusta morta, etc. A més, tradicionalment s’ha cregut que tenir el bosc sense fusta morta era millor per evitar incendis i/o les plagues, fet que no és cert. La presència de fusta morta no incideix en la propagació dels incendis, alhora que la diversitat d’escarabats afavoreix el control de plagues. És doncs evident que en la gestió forestal cal incorporar mesures per afavorir el desenvolupament d’aquest grup d’insectes.
Per a qui vulgui conèixer aquests escarabats i els singulars boscos i ambients on viuen, s’ha programat a la zona del barranc del Tillar una activitat oberta a grans i petits. El proper 8 de juliol el vespre, coincidint amb el moment de l’any en què la corba de vols dels escarabats saproxílics és màxima, se’n farà un cens. L’activitat serà guiada per Eduard Piera, expert en entomologia i autor de diversos estudis al Paratge Natural de Poblet. Entre totes les espècies que s’hi espera trobar, hi ha l’escanyapolls (Lucanus cervus), protegit en l’àmbit europeu. Es tracta d’un dels escarabats més grans d’Europa, que pot arribar als 9 cm, sobretot per les llargues mandíbules que desenvolupen, es especial els mascles.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
