Les variacions ambientals, la durada d’ocupació de l’espai i factors socioculturals estan entre les causes que durant la prehistòria afavoria o no el consum d’animals petits, segons es constata en una recerca efectuada en el marc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que ha estat l’eix central d’una tesi doctoral.

Esbrinar la dieta dels grups humans de la prehistòria, què consumien, a quins factors s’associava i com ha anat evolucionant al llarg del temps és una línia de recerca que aporta molta informació sobre els ecosistemes i sobre les estratègies de subsistència. Una nova tesi doctoral aporta dades interessants sobre el paper que han jugat les petites preses, com els conills i les aus, tenint en compte l’anàlisi de les restes d’aquests animals trobades a cinc jaciments arqueològics del sud-oest d’Europa: a la vall del riu Roine (França), els conjunts d’aus dels jaciments de Payre, Abri des Pêcheurs i Grotte des Barasses II; de la península Ibèrica, els lepòrids i aus de la cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona), i el grup de conills del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona).

Els resultats apunten que les petites preses no sempre formen part de la dieta. Sembla ser el cas del que s’ha observat en els jaciments francesos estudiats (Payre, Abri des Pêcheurs i Grotte des Barasses II), on petits mamífers carnívors i aus rapinyaires nocturnes són els principals responsables de les acumulacions d’aus recuperades en aquests indrets. En canvi, a la cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona), els humans introdueixen els lepòrids en la dieta de manera puntual, fa uns 50.000 anys.

Ja al Paleolític superior, fa uns 15.000 anys, al Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona) s’evidencia un canvi en els patrons de subsistència, que impliquen la incorporació i explotació intensiva de conills. Aquest fet podria relacionar-se amb les variacions ambientals sorgides fa uns 45.000 anys, quan algunes espècies habituals en aquestes regions comencen a veure’s reduïdes. Això podria afavorir que, en un moment donat, altres espècies més versàtils (que s’adapten millor a noves situacions ecològiques) s’expandissin per aquests espais, com podrien ser els conills. Això, juntament a les altes taxes de reproducció que tenen aquests animals, afavoriria una major presència en l’entorn, cosa que també podria propiciar la seva major explotació i consum.

No obstant, tampoc s’han de menystenir altres factors importants que podrien ser decisius a l’hora d’avaluar l’explotació de petites preses en cada jaciment en particular, com podrien ser la funcionalitat de l’ocupació en cada lloc, la durada de l’estada i altres elements com la mateixa diversitat de comportament humà, així com altres factors socioculturals (grandària del grup, el paper de dones, nens o persones grans en l’obtenció de recursos, etc.).

“L’objectiu era dur a terme un estudi diacrònic a partir de l’anàlisi dels conjunt de petites preses d’aquests cinc jaciments, per tal d’inferir en els possibles agents causants de l’acumulació de lepòrids i aus en cada lloc, i així profunditzar en les estratègies de subsistència practicades pels humans en cada situació particular. Igualment, es pretenia esbrinar quins factors poden condicionar l’explotació o no de petites preses per part de les poblacions humanes”, apunta Anna Rufà, autora de la investigació.

La recerca ha durat quatre anys i ha propiciat la tesi doctoral efectuada per ella mateixa i titulada “El papel de las pequeñas presas en la dieta humana del Paleolítico medio y superior. Una visión diacrónica desde el valle del Ródano al arco mediterráneo”, que ha dut a terme en el marc d’un contracte predoctoral de Formació de Personal Universitari (FPU), finançat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD).