Senyores i senyors, reconec que enguany els mosquits tenen un tracte realment exquisit, i cada dia que passa crec també que els ha afectat la covid. Potser no els ha afectat directament, en el sentit que dubto que un mosquit desgraciat s’infecti de la covid, i deu ser perquè enguany no en noto tants damunt la meva pell. Estic convençut, però, que ens tenen més respecte a les persones, ja que ens veuen tan vulnerables que potser els fem una mica de pena, cosa que altres estius no tenen ni en la imaginació.

Ells, n’estic segur que també noten quelcom estrany, amenaçador, a l’ambient; estic segur que no noten la mateixa flaire, la mateixa atracció cap a les persones com abans; penso que inclús deuen passar una certa por, perquè ves quina sang subministrarà la mosquita a les seves cries, en cas que la víctima sigui una persona positiva de covid. El mosquit, aquest estiu, alguna cosa nota, i per això, a mi, personalment, no m’ataca ni de bon tros com ho feia altres estius. A més a més, a part de l’estrany que deu notar l’ambient, els mosquits d’aquest estiu també deuen notar que portem, a banda d’un possible virus, substàncies més estranyes del que és habitual pel tema de la vacuna, no ho sé, perquè és difícil parlar amb un mosquit, i més encara fer-li una entrevista.

Només els diré que fins al moment de redactar aquestes ratlles no crec que m’hagin picat més de cinc mosquits, i potser més d’una picada és del mateix, però enguany són exquisits. Si els estius anteriors me’ls passava rascant-me, aquest, la picada no dura gens, només uns minuts. Queda el gra, però no pica, és estrany.