Les altes capacitats (AACC) són una excepcionalitat intel·lectual, on estan implicats un conjunt de fenòmens intel·lectuals, cognitius i emocionals. Podem dir que, a grans trets, són el resultat d’un conjunt de factors que presenta una persona: d’una banda, una capacitat alta en una o més àrees, i de l’altra un context propici, que permeti desenvolupar-les. També hi ha una altra base teòrica que diu que el context propici no és rellevant, ja que considera les altes capacitats com quelcom estable, innat, que es desenvoluparà tan sí com no, independentment de les circumstàncies. Segons si seguim les teories que consideren un factor clau el context o les que consideren que les altes capacitats són estables sempre, veurem que, pel que fa al món educatiu, unes veuran necessari identificar els alumnes amb altes capacitats i donar-los una atenció específica, i les altres no ho veuran necessari.

  Lluny queden els temps en què les AACC es reduïen només a un resultat d’un test d’IQ. Actualment, pel que fa a aquesta qüestió, es considera que altes capacitats no són només l’execució final, és a dir, un gran nivell d’intel·ligència, o el que es coneix popularment com aquest alt nivell d’IQ, sinó que també és primordial que hi hagi un potencial d’aprenentatge elevat. I això només dependrà d’uns trets de personalitat i de context propici. Així, a més de les característiques intel·lectuals, a la definició s’hi han de sumar les psicològiques i fins i tot les socials.

  Perquè, com diu un expert com Javier Tourón, tenir altes capacitats és tenir unes aptituds altes (innates), però que juntament amb aquests trets de personalitat i ambient són els que porten la persona realment a aprendre a desenvolupar-les. Aquí hi ha el potencial d’aprenentatge. Unes aptituds altes sense posar-les en pràctica són, gairebé, com si no existissin.

Seguim. Quan parlem d’AACC sovint es barregen amb altres conceptes propers com els que veurem ara. De fet, hi ha gent que fins i tot els utilitza com a sinònims:

  - La precocitat, que seria un desenvolupament que es produeix més aviat temporalment. Tot i que no tots els precoços tenen per què tenir a la llarga altes capacitats concretes, sí que tots aquells que tenen altes capacitats han estat, la major part, precoços en l’àrea.

- El talent, simple o compost, és una aptitud molt alta en una o més àrees, com pugui ser l’acadèmica, la psicomotora, l’artística... - El geni, una persona amb un alt rendiment en una disciplina, que segons diverses variables com la personalitat, la capacitat, la motivació o l’oportunitat acaba realitzant una obra rellevant i reconeguda per a la seva cultura. Genis artístics, musicals, científics, etc.

Des del punt de vista teòric, hi ha diversos models que volen estructurar i explicar les AACC. D’entrada hi ha quatre grans tipus de models: els basats en capacitats, en rendiment, els cognitius i els socioculturals. Ens centrarem avui en el primer, el de les capacitats. Allí hi trobem dues famoses teories:

D’una banda, la dels tres anells de Renzulli, que explica que les tres característiques de tota persona amb AACC són l’alta capacitat cognitiva (molt per damunt de la mitjana), el compromís amb la tasca (la perseverança quan senten una gran motivació i fins i tot fascinació per la qüestió) i la creativitat (l’originalitat amb el pensament, l’enginy). Aquest seria el perfil d’un alumne amb altes capacitats desenvolupades, és a dir, quan ja se l’ha “diagnosticat” i ha pogut gaudir en l’etapa escolar de programes o adaptacions curriculars específiques. És a dir, seria un “estat final” de com es pot arribar a desenvolupar un talent. A més, l’autor també inclou que en el desenvolupament de les AACC es troben els factors ambientals i de personalitat.

D’altra banda, l’altra famosa teoria del model basat en capacitats és la de les intel·ligències múltiples de Gardner. Ell defineix vuit tipus diferents d’intel·ligències: lingüística, logicomatemàtica, visuoespacial, corporal cinestèsica, musical, intrapersonal, interpersonal i naturalista. També va proposar incloure’n una novena, l’existencial, però encara no hi està formalment integrada.

Aquest n’és només un tast, però hi ha tant per descobrir i aprendre de les AACC que en algun proper article continuarem endinsant-nos en aquest món extraordinari.