Senyores i senyors, ja sé que costa molt, però definitivament hem de ser positius. Els que som pessimistes, els qui sempre pensem que quan les coses van bé vol dir que aviat en vindrà alguna de grossa i que quan arriba quelcom negatiu sempre pensem que pot anar a pitjor, també hem d’intentar ser positius.

I és que, senyores i senyors, el planeta se’ns està anant en orris. Ens hem carregat no sé quantes espècies animals des d’aquest segle mateix, se’ns estan fonent els pols, el que ara és plàcida costa per a persones que es volen torrar sota el sol està destinat a acabar sota les aigües, un escarabat pot sobreviure una explosió atòmica i nosaltres no aguantem res, la democràcia se’n va a prendre pel sac en bona part del planeta, estem enganxats a xarxes que s’utilitzen per manipular-nos i enganyar-nos..., i en fi, em deixo moltes coses, però hem de ser positius.

I és que moltes de les desgràcies que arribaran, perquè ja no tenen marxa enrere, ens agafaran a molts amb el descans etern i és clar, ja no veurem com els descendents que arribin patiran com a conills dintre una gàbia estreta. I és que mirar les notícies ens ha de convidar a l’optimisme i al positivisme. Pertanyem, senyores i senyors, a la pitjor espècie que habita l’univers. Som l’única espècie animal que destrueix allò que li dona menjar i allotjament terrenal, i encara mirem de fugir cap a altres planetes per destrossar-los igual que el nostre o a buscar refugi per a alguns, quan aquest nostre ja sigui plenament inhabitable.

Sigui com sigui, hem de ser positius.