Fa unes setmanes parlàvem de les altes capacitats, i en vam veure algunes definicions i models teòrics. Vam dir que aquest concepte està barrejat amb el de talents, geni i precocitat, i també amb el de superdotació.

 
Entrem en matèria per ampliar més la informació: D’una banda, la superdotació fa referència a persones que presenten un rendiment intel·lectual molt superior. Els talents, que poden ser simples o complexos, són mostra d’unes habilitats excepcionals en una o més àrees, com l’acadèmica, la matemàtica, la verbal, la musical... El concepte d’altes capacitats engloba aquestes dues vessants, però té en compte també altres aspectes importants com són la capacitat d’aprenentatge. És a dir, més que mirar només el que se sap en un moment determinat, es tracta de mirar el que es pot arribar a saber gràcies a un gran potencial d’aprenentatge, que compta, també, amb un raonament lògic superior.

 
Tots aquests són termes que tot sovint es confonen i que tenen definicions relacionades. De fet, es tracta d’una manera d’intentar sistematitzar la realitat, d’explicar-la, de categoritzar l’alt rendiment i l’alta potencialitat.

Vam parlar, en l’article del 30 de juliol, dels models teòrics basats en capacitats (els tres anells de Renzulli i les intel·ligències múltiples de Gardner); però també tenim els basats en el rendiment (com el de Feldhusen i el de la Fundació alemanya per a la identificació i desenvolupament dels adolescents superdotats), els models cognitius (amb la teoria triàrquica de Sternberg) i els socioculturals (Tannenbaum i el de la superdotació al talent).

 
Així, centrem-nos ara en els tres darrers models apuntats. En el basat en el rendiment hi trobem Feldhusen, que defineix la superdotació com les predisposicions cap a un aprenentatge i un rendiment superiors en l’etapa formativa de la persona, o bé, ja en el món adult, uns nivells de rendiment i realització molt alts. Així, és una suma de capacitat intel·lectual, autoconcepte positiu, motivació i talent. A tot això, l’esmentada Fundació alemanya afegeix, com a característiques, el raonament flexible, la curiositat intel·lectual, la persistència en la tasca, sentit de responsabilitat i d’integritat personal.

Dins el model cognitiu, la teoria triàrquica de Sternberg fa referència a les tres maneres com podem processar la informació, tres nivells de capacitats superiors: l’analítica, la creativa i la pràctica. La primera ve a representar com gestionem la informació de manera interna; la segona, quin és el comportament de la intel·ligència davant de situacions o tasques noves, i la tercera fa referència a ajustar-se al context.

I dins els models socioculturals? Doncs parlem de la teoria de Tannenbaum. L’autor considera que el rendiment superior d’un individu depèn de cinc factors, però el més interessant és que hi afegeix les influències familiars i escolars i el factor sort. En la mateixa línia apunta un corrent més actual de noves teories, de la superdotació al talent, com les de Feldman o Piirto. Aquest últim autor va elaborar una piràmide per explicar el desenvolupament del talent: A la base hi ha els gens; al primer pis, la personalitat; al segon pis, la competència intel·lectual, i al tercer pis, el talent específic en una àrea. Però aquí no s’acaba la idea, a més a més, existeixen el que anomena com a cinc “sols” o “estrelles de la fortuna” addicionals, com són: la sort, la llar i la família, l’escola, la comunitat i la cultura, i el gènere. És a dir, que depenent del tipus de “sol” que es posseeixi, o de quants se’n tinguin, d’entrada ja es disposa de més oportunitats (facilitats) per desenvolupar les capacitats superiors i el talent, que si no es tenen.
Així, com a resum, i a partir de tots aquests postulats, actualment ens trobem en un nou paradigma, on s’entén que les altes capacitats prenen formes múltiples, ja no són només el resultat d’un test expressat en IQ. L’origen de l’alta capacitat implica genètica i ambient. La identificació no pot fer-se només com a resultat d’un test, sinó que és el resultat d’un procés on es tenen en compte mesures intel·lectuals multidimensionals.