Controladíssims

Senyores i senyors, tot i que no estem a la Xina ni a Corea del Nord, noto que cada dia, tots plegats, estem més i més controlats per les esferes més variades. I és que si ja estàvem controlats pel mal cap de la gent fent ús dels telèfons mòbils i cedint la seva privacitat a tort i a dret, ha fet falta l’arribada de l’actual pandèmia perquè els governs s’hagin apuntat a controlar què podem fer o no podem fer, segons si tenim un passaport vacunal o no.
Recordo que quan era petit i es va fer obligatori un any determinat l’ús del cinturó de seguretat, el pare d’un servidor —que en pau descansi— sempre deia que no volia posar-se’l perquè no era pas un gos que hagués d’anar lligat, i de fet, per ciutat i carreteres secundàries, mirava de no posar-se’l fins a no arribar a una carretera nacional.
Ara a cada moment saben on som, ja que deixem rastre de cada passa amb el nostre telèfon mòbil; fins i tot surts d’un restaurant i segons quins sistemes mòbils t’envien una enquesta perquè puntuïs aquell establiment de restauració, sense que tu hagis hagut ni de dir on eres; o bé cerques una cosa a internet i t’arriba publicitat al cap de res sobre allò que has buscat.
Ara, amb la covid, resultarà que no podrem fer res sense mostrar el nostre passaport digital, i francament, em recorda quan els nazis marcaven els jueus o quan gravaven a foc a la pell un número o algun identificador. Inclús a Àustria s’ha arribat a l’aberració màxima de fer confinament només als no vacunats. Francament, amb l’excusa aquesta de la covid i el que pugui anar venint, anem pel camí de ser marionetes.
