Senyores i senyors, vull dir per endavant que no tinc res contra les gestories, no en va tinc algun amic, amiga, conegut, coneguda i parent que treballen molt dignament en una. Però si em refereixo al terme d’aquest establiment que sempre arregla papers, fa tràmits, gestions i aconsella és perquè n’estic fart que la Generalitat sigui una mera gestoria que fa anar els papers que li mana el govern central i es passa la vida, com un nen, ploriquejant, però sempre ha d’acabar dient amén. Un últim exemple el tenim en la decisió judicial de carregar-se gairebé la immersió lingüística amb la imposició de la quota del 25% de castellà a les aules del nostre país. Cosa ben curiosa, aquesta, pel fet que si alguna llengua no se sent a les aules del nostre país, almenys entre els alumnes, és precisament la nostra. De fet, els nens i nenes, joves i no tan joves, entre ells es relacionen en llengua castellana, no en va ja fa temps que el català està notant l’entrada massiva de gent provinent del continent sud-americà, que difícilment canvia d’idioma, ni aquí ni als Estats Units ni enlloc, a banda que tot el que és diversió els arriba en llengua castellana.

És que han vist vostès, senyores i senyors, un flyer de discoteca escrit en català? No. En català estan escrites les obligacions, les coses negatives. L’examen de català de la selectivitat, curiosament, quan es pregunta als alumnes, sempre és el més difícil. En català hi ha el telenotícies, però les coses que són del morbo, La Isla de los Famosos, etc.; o del cor, el que distreu la massa, això és en castellà, què volen. El castellà és el piscolabis previ i el català, l’avorrida conferència.