Senyores i senyors, l’any 2021 és a punt que li sigui signada l’acta de defunció, quan avui, dia 31 de desembre, a les dotze de la nit, oficialment passem a ser a dia 1 de gener, i se’n vagi per donar pas al nou any 2022. Em recordo com si fos ara que ja vaig acomiadar amb ganes l’altre fatídic any 2020. Aquest 21, hem pogut estirar les potetes una mica més, però també ha estat un any ben desgraciat, i això que s’acostuma a dir que els anys senars són millors que no pas els parells. Per això que potser, en lloc de raïm, aquesta mitjanit, senyores i senyors, ens podríem tots plegats senyar fins a dotze vegades, una per cada campanada, i deixar aquesta fruita tranquil·la per a quan el món torni a ser món.

I bé, aquest cap d’any ens agafarà, senyores i senyors, amb els pixats al ventre, ja que estarem en plena sisena onada, la que contagia tothom, gairebé només per mirar-se als ulls l’un a l’altre, i és clar, amb això de canviar d’any també és maco fer una mica d’apostes en el sentit de preguntar-nos quantes onades tindrem durant el 2022: li dirà el coronavirus a un altre virus que ja està cansat de nosaltres perquè li agafi el relleu? És interessant fer-se preguntes, amb això del canvi d’any.

D’altra banda, els que ens dediquem a això del periodisme també ens fem algunes preguntes quan encetem un nou any, com ara: quant tardarà a arribar la primera víctima de violència domèstica? Quina serà la primera víctima d’accident de trànsit de l’any? Quantes dosis de vacunes ens voldran posar enguany? I així anar fent. Total, que millor que ens senyem dotze vegades.