Senyores i senyors, tenim un govern central que sense cap mena de dubte, no sé què fa però el que se’n diu governar, poca cosa rai. S’està desfent tot el teixit productiu a cada hora que passa, pels costos energètics, per deficiències estructurals, perquè venim d’una crisi encetada el 2008 que encara ha deixat moltes ferides sense cicatritzar, i en què la covid ha acabat d’ensorrar el que no s’havia ensorrat; i ara, la guerra provocada per Putin, que ha provocat la histèria global.

I bé, ¿què ens trobem davant del més semblant a l’Apocalipsi que hem viscut i que estem vivint tots plegats en aquesta Pell de Brau que se’n diu Espanya? Doncs una mena d’inútils funcionals que es contradiuen els uns amb els altres, que enceten debats estèrils i que a més, van amb uns aires de grandesa que no els correspon pel que realment pinten en aquest món. Però els qui podrien ser-ne els substituts, senyores i senyors, són encara més inútils potser i encara més maliciosos, per molts rentats de cara que es vulguin fer.
Ara més que mai, en les circumstàncies en què es troba tot plegat, és clar que necessitem més que ami Europa i deixar de banda els jocs de fer-nos els importants, en uns moments en què s’ensorren moltes coses, i principalment la classe mitjana, ofegada per més d’una dècada de pas dels genets de l’Apocalipsi.

Tot i això, sempre hi ha qui està pitjor, perquè ja diuen que el qui no es consola és perquè és tonto, i a la Península devem de ser-ho molt, perquè fa anys que semblem més consolats, anestesiats.