Hi ha qui associa les estacions de l’any amb estats d’ànim diferents, i és ben cert que el temps exterior i meteorològic, la llum i la temperatura ens condicionen les sensacions internes. En època tardorenca, quan el dia es fa fosc més aviat, hi ha persones que noten aquest període d’introspecció, de ganes d’estar a casa als vespres. Veure caure les fulles a alguns els produeix certa malenconia, a d’altres, en canvi, els agrada notar aquest canvi en els colors del fullatge. La sensació d’anar cap endins s’accentua més encara en època hivernal. La manca de fulles en alguns arbres, la fredor, tots ho sabem, ens convida a recloure’ns. Hi ha a qui li agrada viure d’acord amb aquesta lògica estacional, i aprofita els mesos més obscurs i freds per escriure i reflexionar, per formar-se o estudiar. Tant és així que el nostre calendari laboral i escolar es basa en bona part en aprofitar els mesos més fresquets per treballar i aprendre.

  I quan arriba la primavera, a poc a poc, lentament, acompanyem el ressorgir de la natura amb el vol alegre del retorn de les orenetes, amb els primers brots d’aquell verd nou i fresc als arbres. Tot i que aquesta transformació de la natura passi any rere any i moltes vegades sense ni adonar-nos-en, no deixa de ser fascinant com el cicle es repeteix renaixent cada primavera. I així ho poden fer els ànims de les persones, sortint a passejar al camp i observant setmana rere setmana com a poc a poc verdegen els camps, i com els colors de les primeres flors apareixeran als vorals dels camins. Són activitats senzilles, que tothom pot fer, i de tan fàcils i evidents tot sovint ni hi pensem. Però, no obstant això, són activitats que desperten una profunda pau i connexió amb la natura i la vida. L’harmonia que tots sentim al caminar per la muntanya o al seure en un jardí, aquella alegria de les petites coses, ajuda que en el dia a dia neixin també flors al nostre cor. Diuen que la bellesa es troba en les petites coses, i aquesta primavera si volem podem delectar-nos amb aquests petits moments que vindran. La ment es pot calmar enmig d’un conflicte, d’una por, de l’angoixa o d’un context bèl·lic, quan li permetem espais de bellesa i de natura. Fins i tot, per a aquells que no tenen el temps o l’oportunitat de tenir arbres, flors o muntanyes a prop, també rius, llacs o el mar, s’ha constatat que mirar la imatge d’un d’aquests llocs en una fotografia, pot produir unes sensacions força semblants. És clar, si hi som percebem l’aire i les olors, sentim els ocells o les ones, podem tocar les pedres o la sorra, i hi ha més sentits que poden participar de l’alegria i facilitar-la. Però com a recurs, la fotografia, la imatge real o imaginària, també ens evoca aquest estat de relaxació i ens aporta beneficis en l’estat d’ànim.

  Quan vivia a Alemanya em deien que allà es notaven més les estacions, perquè molts arbres eren de fulla caduca i a la tardor perdien les fulles i, per tant, visualment, hi havia un canvi. A l’hivern els arbres estaven nus, amb les seves llargues branques. No recordo que a la ciutat on jo vivia es podessin mai. A l’hivern també nevava, i durant mesos. Aquell paisatge blanc era substituït per aquest emocionant verd fresc dels arbres primaverals que broten. Però l’estiu era lleuger, fresc i curt. Així que per als que gaudim de la calor i el mar, de l’esclat del sol, de les llargues hores de llum, dels paisatges brillants il·luminats per la claror, l’estiu català i mediterrani és insubstituïble. De fet, a Catalunya també tenim la sensació de pas de les estacions, perquè d’un hivern fresc, amb bufandes i abrics, i amb neu en alguns indrets, passem a un estiu generós, amb vestits de tirants i sandàlies, mar i pícnics.

 L’alegria de viure que ens aporta l’estiu a molts de nosaltres és similar a la necessitat de recolliment que senten altres persones a l’hivern. I això de les preferències pot anar a caràcters, a costums o segons el temps meteorològic més habitual al lloc on un viu.

  Les estacions ens poden acompanyar en l’estat d’ànim, i nosaltres podem gaudir-ne. Ara que comença la prima
vera, si volem podem contribuir a cultivar, encara més, l’alegria.