Senyores i senyors, hi ha dies en què per una raó o una altra, potser és pel talent innat que un servidor té (i perdonin la modèstia, ja que potser m’he quedat curt), a un li venen qüestions al cap que el porten a pensar, si és que no s’adorm, ja que pensar es dona més en circumstàncies en què els fogots de les obligacions laborals no afecten el cervell ni el moviment. I una d’aquestes qüestions que una vegada em va venir al cap és la de pensar: quina esperança de vida li deu quedar a un porc quan neix? Tots sabem que l’esperança de vida de qualsevol animaló en aquesta societat en què habiten humans és ben minsa, si no és que l’animaló en qüestió és la mascota d’una reina o una senyora, posem per cas, de Pedralbes. Però, i el pobre porc?

Quina esperança de vida li deu quedar una vegada surt de la panxa de la mare porqueta, i mama la llet que li pertoca segons l’edat? Us imagineu el neguit que deu tenir la mare porqueta, quan els seus fills porquets o porquetes acaben l’etapa de mamar? Segons en quines regions, tenen més mal pronòstic perquè es fan aquells garrinets que tallen als plats, i segons quines altres, ben just arribaran a ser adults, ja que sempre han tingut tendència a acabar envasats i als lineals del súper, i abans degollats entre aplaudiments;.Bé, èpoques en què de fet, mentre degollaven el pobre porquet per la matança, davant l’ajuntament penjaven algun desgraciat de torn. En fi, dissabte, per qüestions que no venen al cas, vaig esmorzar un entrepà de pernil ibèric que em va fer caure la baba. Per cert, quina esperança de vida té el porc?