L’emotiva interpretació del Virolai va cloure la cerimònia d’enterrament d’Epi Mestre, que va tenir lloc a l’església parroquial de Santa Maria de Puigpelat el dijous 18 d’agost a les 17h de la tarda. El vespre anterior, dimecres, havia esclatat la malaurada notícia, molts anys abans del que ningú hauria pogut imaginar-se i les xarxes socials es van omplir de mostres de condol: entre d’altres, amb missatges del Futbol Club Atlètic de Valls, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Club Bàsquet Valls, l’Espluga Audiovisual, la Cambra de Reus, l’Ajuntament de Montblanc, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, l’Any Palau Ferré, el Museu de la Vida Rural, la Setmana Medieval de Sant Jordi, Ràdio Montblanc, Club Futbol Montblanc, la Conca 5.1 a més de nombroses persones a títol individual, periodistes, diputats i senadors. 

L’església del municipi de l’Alt Camp era plena de gent, d’amics, veïns, familiars, representants institucionals de diversos ajuntament i de la Diputació de Tarragona, i companys i col·laboradors del món periodístic, on havia desenvolupat la seva carrera professional durant més de vint anys, primer com a redactor d’esports d’El Vallenc i després com a responsable de la Conca de Barberà amb el Nova Conca. 

Colpit per la notícia, i pel fet que tot just tenia 53 anys d’edat, vaig recuperar els primers correus electrònics que ens havíem enviat, el 18-21 de maig del 2012, enguany fa deu anys, en els quals ens animava a publicar els nostres articles al setmanari Nova Conca, del qual érem subscriptors; i vaig tornar a llegir també les darreres columnes que l’Epi havia escrit aquestes darrers mesos, i que podem recuperar a la versió digital del setmanari, com “Una bola de neu”, “Ni un pam de net”, “Un món instantani”, “Qui dies passa...”, “Renoi quin segle XXI” o “Ai que petaran seques”.

En el seu últim article “Marxo de vacances”, d’aquest divendres 5 d’agost, l’Epi explicava -no amb certa alegria- que marxava quinze dies de vacances per continuar-les el proper octubre a alta mar -per molts era coneguda la seva afició als creuers-, però que aquest parèntesi de dues setmanes d’agost les dedicaria a desconnectar “a viure uns dies de poques obligacions i descans (...) dedicar-se a un mateix, ja sigui dormint més hores de les que s’acostuma a dormir, mirar poc el rellotge i, sobretot, treure’s pressió del damunt”. I, de sobte, la trista notícia. 

I trobarem a faltar la seva professionalitat, el seu bon fer setmana rere setmana, que han permès que Nova Conca sigui una referència als nostres quioscs i llibreries per saber allò que passa més a la vora de casa, el dia a dia dels Ajuntaments, les inversions, el comerç, les Festes Majors, l’actualitat esportiva i les activitats culturals dels municipis de la Conca de Barberà, amb opinió, reportatges i entrevistes interessants, divendres rere divendres. Perquè en un context global és cabdal saber què passa als carrers i a les places de les nostres poblacions; perquè en un moment d’immediatesa, també és bo que quedi recollit en paper allò que és noticiable, pensant en el futur. 

i també, és clar, trobarem a faltar llegir acompanyats d’un cafè les seves sempre divertides columnes d’opinió al voltant de l’augment de les temperatures -ell sempre preferia l’ombra i la fresca-, la gent que s’arrebossa de sorra a les platges estiuenques, les innecessàries cues als aeroports i a les autopistes -ell apostava pel còmode transport dalt del tren-, les al·legories de rates i gats, així com l’activitat frenètica de les mosques i els mosquits, tema del qual feia un seguiment periòdic: “Sí, és veritat, l’estiu desperta una mena de caos generalitzat que és digne d’estudi”, remarcava parlant de la calor extrema i la saturació dels dies d’estiu.

Tal com es detallava, la setmana passada, al recordatori de la cerimònia de comiat a Puigpelat, en versos de Miquel Martí i Pol “Em costa imaginar-te absent per sempre”.

Et trobarem a faltar, Epi!